DES DE LA CASTELLANA

Aquelles comparacions odioses

Les comparacions sempre són odioses, però això no impedeix que també puguin arribar a ser útils i fins i tot il·lustratives. Des que Sandro Rosell va arribar a la presidència, l’any 2010, el Barça ha estat constantment als tribunals per diferents temes. Quan un soci et posa una demanda, no hi ha res a fer. Però, en canvi, quan és la mateixa institució qui decideix posar-la és quan obrim el debat de si és el millor per al club o no. I això és el que va decidir part de l’actual junta (els que no n’han marxat encara) abans d’aprovar-ho a l’assemblea de compromissaris.

Un any abans Florentino Pérez va arribar a la presidència del Reial Madrid i es va trobar un club caòtic dirigit per Vicente Boluda, que al seu torn l’havia heretat de Ramón Calderón. Aquest, tot i guanyar dues Lligues, va haver de dimitir per moltes anomalies. Des de manipular l’assemblea introduint-hi gent que no eren ni socis del Madrid fins a irregularitats en els comptes del club, passant pel famós vot per correu suspès per manipulació i que el va fer vencedor en les eleccions.

Però, tot i això, quan Florentino va arribar al poder va decidir no emprendre mesures legals contra Calderón per no portar el club als tribunals i donar una mala imatge mundial del Reial Madrid ni perdre el temps en disputes internes. Va pensar que el millor era mirar cap endavant. I a la llarga li va donar resultats, perquè ha acabat guanyant una Champions i viu amb total pau institucional.

És obvi que el millor per al Barça és que la imatge que faci la volta al món siguin els gols de Messi i no presidents i directius declarant davant d’un jutge. I més quan el tema és tan subjectiu i complicat que ni la mateixa justícia és capaç de treure’n l’aigua clara. Perquè, de fet, d’imatges de jutjats ja n’has hagut de suportar moltes que no depenen directament de tu, com la de l’astre argentí anant a declarar pels problemes amb Hisenda.

Per un cop i sense que serveixi de precedent, el Barça podria haver copiat el Madrid en això. I, en canvi, no copiar-ne altres coses com per exemple l’obscurantisme que es viu actualment amb el tema mèdic. El club blanc ja fa un temps que no emet cap tipus de comunicat mèdic ni explica res de les lesions dels seus jugadors. I aquesta temporada el Barça ha decidit copiar aquesta pràctica i no sabem què els passa a Vermaelen ni a Douglas o quan tornarà Iniesta.

Les comparacions són odioses, sí. Però tant de bo serveixin per aprendre dels errors.