DES DE LA CASTELLANA

Del Bosque passa de política

Vicente del Bosque és un personatge que sobreviu a la corda fluixa. Però ho aconsegueix gràcies a la seva intel·ligència. I, evidentment, al seu currículum. Florentino no el pot ni veure i de fet el va fer fora després de guanyar una Champions, pensant-se que el mèrit de la victòria era dels jugadors i del president que els havia fitxat. El fet de tardar 12 anys a aixecar-ne una altra demostra que potser va ser una decisió equivocada. Amb la selecció ha guanyat una Eurocopa i un Mundial i, tot i el fracàs d’aquest estiu al Brasil, ja ningú el culpa i confien en ell perquè faci la revolució general que necessita la selecció espanyola. I el seu gran objectiu és no ficar-se en cap merder. Mantenir l’equanimitat entre Barça i Madrid i ara entre Espanya i Catalunya.

I de moment ha anat passant pantalles amb molta elegància. Va sobreviure a la guerra entre Mourinho i Guardiola, i a més ho va fer convertint-se en campió d’Europa. L’any 2012 va fer unes declaracions en què defensava el dret a decidir de Catalunya. I ara ha convocat Gerard Piqué sense fer cas de les pressions rebudes pel suport del central del Barça a la consulta del 9-N. Barrejar futbol amb política és inevitable. Però els que més critiquen que el Barça jugui amb la senyera ara es posen les mans al cap perquè Piqué torna a anar amb la roja. Del Bosque es limita a entrenar i a intentar guanyar. Ja sigui amb un català que vol exercir el seu dret a decidir o amb un brasiler que juga al Chelsea de Mourinho i que fa quatre dies que va jurar la Constitució.