DES DE LA CASTELLANA

Desestabilitzar per guanyar el PSG

Un dels clàssics històrics de la premsa de Madrid és preparar les prèvies dels partits amb notícies referents al possible interès del conjunt blanc per l’estrella de l’equip rival. Fent un ràpid repàs a l’hemeroteca trobarem prèvies contra l’Atlètic de Madrid en què l’equip de la Castellana volia fitxar el Kun Agüero, De Gea, Courtois o molts d’altres. I ara, dues setmanes abans dels vuitens de final de Champions contra el PSG, les pàgines dels diaris i els minuts de ràdio s’omplen amb l’interès de Florentino per fitxar Neymar.

Però aquest interès no se centra només a explicar les condicions del fitxatge, el que el Madrid estaria disposat a pagar o el que el jugador voldria cobrar. Totes aquestes informacions s’esquitxen de porqueria relacionada amb el moment que viu el protagonista en el seu club. En el cas del brasiler, per exemple, ja comencem a sentir que si es penedeix d’haver anat al club francès, que ho està passant molt malament, que vol canviar d’aires, que no es porta bé amb el seu entrenador, que no li agrada la lliga francesa, que està enfadat amb Cavani... Després, ja comencen a entrar en detalls del fitxatge. I, evidentment, sempre deixen el jugador com un sant, i asseguren, fins i tot, que està disposat a rebaixar-se la fitxa. Una informació sorprenent coneixent l’interès pels diners d’ell i el seu pare. També parlen que això d’enemistar-se amb tot el club francès per poder forçar la sortida aquest estiu i justificar que el xeic se’l vulgui treure de sobre és una estratègia pensada.

El més important de totes aquestes notícies no és si acabarà sent veritat el fitxatge de Neymar pel Madrid o no. L’objectiu és desestabilitzar l’entorn del rival blanc per a aquesta eliminatòria i aconseguir que s’enrareixi l’ambient al vestidor del PSG, que el debat se centri en el futur del jugador i no es parli gairebé gens de futbol en tota la prèvia. Divideix i venceràs.

El Reial Madrid se sap inferior en aquesta eliminatòria contra el PSG però confia en el seu ADN europeu. Com més malament ha jugat, millors resultats ha aconseguit en aquesta competició. Fins i tot la va guanyar un any en què a la Lliga va quedar quart i un altre en què va quedar cinquè. S’aferra a l’èpica, al gen competitiu i a la història, perquè no té cap més remei. No li queda futbol. I els mitjans afins hi posen el seu granet de sorra desestabilitzant el rival. La gran qüestió és: n’hi haurà prou amb això per passar de ronda? Jo crec que no.

Etiquetes