DES DE LA CASTELLANA

Dos reptes per a Florentino

El Madrid afronta un cap de setmana complicat entre el vessant esportiu i l’administratiu. Primer té aquesta tarda un partit vital contra el Deportivo. Un rival que mai li ha acabat d’agradar. Va estar 17 anys sense guanyar a Riazor i finalment el 2010 va poder endur-se la victòria gràcies al famós gol de Benzema després d’un magistral cop d’esperó de Guti. I, a més, Ancelotti hi va viure una de les derrotes més humiliants de la seva carrera la temporada 2003-2004: quan era entrenador del Milan i després d’haver guanyat 4-1 a San Siro, va perdre a la tornada 4-0 i va ser eliminat a quarts de final de la Champions. En una edició força estranya, ja que la final va ser Porto-Mònaco, després que Mourinho superés els gallecs a les semifinals amb clara ajuda arbitral.

És un partit vital per al Madrid, que només té 3 punts a la classificació de 9 possibles, cosa que ha omplert de nervis el vestidor. Casillas segueix sent l’ase dels cops de l’afició i segur que estarà encantat de jugar fora de casa i no sentir els xiulets dels seus seguidors. Tenen un problema greu a la porteria, i a la planta noble no paren de repetir que la situació és insostenible, però, de moment, a causa del pes que ha tornat a agafar Casillas al vestidor anant de bracet amb Ramos i Cristiano, Ancelotti no té cap intenció de treure’l de la titularitat. Però realment tampoc és culpa només d’Iker, ja que l’equip és un drama a pilota aturada i els cracs ofensius no baixen a defensar. L’equip segueix en construcció i Ancelotti no té gaire marge per a proves i correccions.

I, molt condicionat pel que passi a Riazor, Florentino Pérez haurà de donar explicacions als socis compromissaris demà al matí. A diferència del Barça, al Madrid l’elecció d’aquests socis no es fa per sorteig, sinó que es presenten voluntàriament amb l’aval de firmes de diversos socis que donen la seva representació a l’escollit. Aquesta tria es fa cada quatre anys. Sigui com sigui, el president del Madrid no tindrà cap problema per tirar endavant tot el que presenti a l’assemblea però la seva immunitat va disminuint de mica en mica. Ara, a més, ha deixat entreveure que vol reduir la política de planter. Fusionar el Castella amb el C i deixar-ho en un sol equip juvenil. És obvi que en la mentalitat del Florentino Pérez secretari tècnic i dels fitxatges multimilionaris que fa, els jugadors del planter no hi tenen cabuda i per tant actua segons els seus interessos. El problema és que cada vegada més aquests interessos no són els del Madrid. I lentament sembla que els socis i aficionats se’n van adonant.