Dos títols en 180 minuts

Un any més es compleix la teoria que els títols es guanyen al maig, ja que abans només es poden perdre. El Barça i el Madrid es juguen dos títols en 180 minuts. I com que són vasos comunicants, les sensacions que tindran els aficionats seran diferents en funció del que acabi enduent-se l’altre. I la seva lectura, sigui la que sigui, serà correcta. Tant el que no valori la Lliga del Barça perquè el Madrid hagi guanyat la undécima, com el que sacrifiqui la Copa si li garanteixen que l’Atlètic guanyarà la Champions. Tots els criteris són vàlids, per això són aficionats.

Però des d’un punt de vista més professional, els resultats de 180 minuts no poden condicionar decisions. L’autocrítica ha de ser la mateixa. El Madrid s’equivocaria si digués que la temporada ha sigut un èxit pel sol fet de guanyar l’ orelluda. Parlo de portes endins. Haurien de fer un balanç més complex i valorar el factor sort i la pobra imatge que han ofert durant bona part de la temporada. I si decideixen seguir apostant per Zidane, que ho faran, exigir-li uns mínims de joc i de vistositat. Dubto que ho facin, però ja s’ho faran.

En canvi, al Barça sí que se li ha d’exigir que faci un balanç professional exactament igual tant si guanya títols com si no. Insisteixo, de portes endins. És evident que hi ha hagut moltes mancances. Sobretot de plantilla, de qualitat de banqueta. Venim d’un estiu en què no es va poder fitxar i ara s’hauria d’afinar. També autocrítica de preparació. Tot i que des del cos tècnic es vulgui insistir que l’equip físicament està bé, és clarament visible que no ha arribat igual que la temporada passada, tant de físic com de cap. I deixo que siguin ells mateixos qui posin els percentatges a cada factor. El mínim que se’ls pot demanar a uns professionals és que facin el balanç global independentment dels últims 180 minuts. Perquè aquí comptaran els detalls, en els més de 5.000 minuts previs s’han de valorar tots els factors. Que els títols no condicionin les decisions.