DES DE LA CASTELLANA

Expectants amb la Champions

Queda menys d’una setmana perquè el Madrid jugui en l’única competició que encara té opcions reals de guanyar. Hi han arribat com a segons de grup i amb una primera fase bastant irregular en què només van aconseguir un punt, per exemple, en el seu doble enfrontament contra el Tottenham. I el més curiós de tot plegat és que a pesar d’estar despenjats a la Lliga lluitant per mantenir la quarta plaça i havent sigut eliminats a la Copa de manera vergonyosa pel Leganés a casa, la tranquil·litat regna a Madrid. Fins al punt que dilluns van suspendre l’entrenament perquè les instal·lacions estaven nevades. És a dir, en lloc de fer activitat al gimnàs o buscar una alternativa, Zidane els va enviar cap a casa.

¿Us imagineu una situació semblant al Barça? Aquí ho hauríem trinxat tot: vots de censura, mocadorades, portades incendiàries, pancartes... I per molt menys, eh! No hauria calgut arribar a la situació en què estan ells. De fet, sense anar més lluny, al mes de setembre ja hi va haver un gran rebombori que va acabar en no res pels bons resultats de l’equip de Valverde. Però una golejada encaixada al Bernabéu i un desgavell en el mercat de fitxatges van ser suficients per a la mobilització d’alguns socis.

I aquesta és la gran virtut que té el Madrid. Que costa molt que s’ho carreguin tot de cop. Tenen un punt de paciència, de fe cega en el seu ADN, en l’escut, en la història del seu club o en ves a saber què, que mentre hi ha vida tenen esperança. I el missatge també ha calat en alguns culers amics meus que em diuen que segueixen patint més perquè remunti el Madrid que no pas el segon o el tercer.

De fet, a mesura que s’acosta aquest partit contra el PSG, els blancs sembla que s’envalenteixen i els francesos es van fent petits. Perquè l’equip d’Emery tampoc sembla gaire fiable. Ara mateix no crec que molta gent es jugui la meitat del seu patrimoni assegurant que qui passarà serà el PSG. I segurament tampoc el contrari. Això també ho saben els madridistes i per això esperen amb calma a rebentar-ho tot quan ja no hi hagi opcions matemàtiques de guanyar res. Perquè també hem après amb l’experiència que el Madrid només necessita una petita excusa per revifar i tornar a ser competitiu i perillosíssim.

Ah, i quan dic rebentar-ho tot em refereixo a la part esportiva: carregar-se Zidane, fer fora algunes estrelles i fitxar-ne de noves per tornar a il·lusionar l’afició. Vull dir que, pel que fa als que manen, no hi haurà cap canvi. Que tots sabem que hi ha coses que no es toquen.

Etiquetes