Florentino Pérez, de president a secretari tècnic

El Madrid incorpora Chicharito per tancar un estiu marcat per les decisions provinents de la llotja

El mercat de fitxatges s’ha tancat i el Reial Madrid, després de guanyar Copa i Champions, ha fet una renovació de plantilla sorprenent desfent-se d’alguns titulars. Però en el fons ha canviat 4 jugadors de la mateixa posició. A la porteria hi ha arribat Keylor Navas per Diego López. Al mig del camp, James Rodríguez en el lloc de Di María. Fa quatre dies Xabi Alonso marxava en veure que amb Toni Kroos tindria pocs minuts, i ahir Javier Chicharito Hernández ocupava el lloc d’Álvaro Morata, venut al Juventus.

Quatre canvis amb quatre històries diferents però amb un denominador comú: la decisió única i autoritària de Florentino Pérez, que després de guanyar la décima ha decidit cobrar-se factures pendents. El primer que va fer, el 3 de juliol, va ser desfer-se del fins aleshores secretari tècnic, Miguel Pardeza, i quedar-se ell el càrrec. La situació és complicada sobretot per a Carlo Ancelotti, un home que va ser capaç de guanyar la Champions però que poc després ha de veure com s’ha d’adaptar a alguns fitxatges decidits a la llotja. Després de desfer-se de Pardeza, Florentino va fitxar Keylor Navas i James Rodríguez. Fitxant abans de vendre volia pressionar els jugadors que li sobraven: deixar clar que no es comptava amb ells. A la porteria es va decantar per Casillas, que s’ha tornat a fer fort al vestidor, perquè en el fons li havia donat els dos títols, i Ancelotti li va dir que seria la millor opció.

En canvi, a Di María el president n’hi tenia una guardada des del desembre del 2013, quan el jugador es va presentar al despatx a demanar un augment de sou. Era la gota que feia vessar el got per a un futbolista que mai li havia agradat. A l’entorn de Florentino tothom comenta que el futbol és el que menys li importa i a la llotja es deia que la samarreta del Madrid li quedava pitjor a Di María que no pas a James o Cristiano. Di María és argentí i aquest mercat està perdut perquè a l’Argentina qui ven samarretes és Messi. Una opció millor és obrir-se a nous països, com Colòmbia i Costa Rica. El mateix passa amb el Brasil i Neymar. Per tant, la solució amb Di María va ser oferir-li una renovació a la baixa, amenaçar-lo de ser suplent i esperar el seu adéu.

El factor Mendes

Curiosament, el representant de Di María és el mateix que el de James, Jorge Mendes, que ha cobrat comissió de les dues operacions. Però encara en volia més. Di María en marxar va escriure una carta en què criticava Florentino, a qui no li ha agradat gens. El president blanc creu que és cosa de Mendes i se n’ha distanciat de manera notable. Fins al punt que Mendes ha intentat de totes les maneres possibles vendre Falcao al Madrid però el president s’hi ha negat rotundament i ha acceptat la petició d’Ancelotti d’un davanter de segon nivell per no fer ombra a Benzema i ha acabat fitxant Chicharito. Ahir la situació es va tensar encara més, quan a Cristiano, que també té Mendes com a agent, se li va entendre tot en parlar de la política de fitxatges de Florentino: “Si digués el que penso demà seria portada de tots els diaris, i això no pot ser. Si jo manés potser no hauria fet les coses com s’han fet. Tinc la meva opinió molt clara, però no puc dir sempre el que penso”, va sincerar-se el portuguès, apuntant a la llotja del Bernabéu.

En el cas de Xabi Alonso, Ancelotti havia demanat un reforç al mig del camp perquè no confia en Illarramendi, i qui volia era Kroos. Tot un campió del món i a un preu assequible, de manera que Florentino hi va donar llum verda. Però en lloc que se sentís al·ludit Illarramendi, qui ha reaccionat ha sigut Xabi Alonso, que a última hora ha demanat anar-se’n del Madrid. I aquesta reacció ha sorprès molt en un Madrid on no s’estava preparat per veure com algú demana marxar per raons esportives. I no només això: se’n va al Bayern i amb Guardiola, dos dels grans enemics. I a més amb la Lliga ja començada. L’opció correcta, esportivament parlant, hauria sigut no vendre’l i remetre’s a la clàusula, però al Madrid -al millor equip de la història- no hi pot jugar qui no hi vol ser.

En total el Madrid s’ha gastat 122 milions: 2 en Chicharito, 80 en James, 30 en Kroos i 10 en Keylor Navas. Ara, també n’ha rebut 114 per les vendes de Di María, Alonso, Morata, Sahin i Jesús Fernández i per la cessió de Casemiro.