Gaspart és segurament el pitjor president de la història del Barça. Ningú pot negar que s'estima el club i que possiblement per això va perdre objectivitat a l'hora de prendre decisions. Això es va traduir en mals resultats esportius, econòmics i socials, i en l'arribada d'aires nous, primer amb Laporta i ara amb Rosell.
Un cas semblant el trobem ara amb Florentino Pérez. És molt madridista, però està prenent decisions que perjudiquen el seu club. Un paral·lelisme el trobem en els fitxatges: Gaspart va dilapidar els diners del traspàs de Figo amb jugadors que van fracassar i van portar a la ruïna el Barça. Florentino no té aquest problema perquè mou els fils perquè no li faltin mai diners, encara que a vegades sigui amb l'ajuda de tots els espanyols. Però fitxa per caprici, sense criteri i sense escoltar l'assessorament de professionals. Ja sigui amb Kaká o amb l'últim cas, el de Bale, amb qui va suar sang per fitxar, tard i malament, un jugador sobrevalorat que sembla que pateix de lesions.
Però sobretot últimament està convertint-se en el Gaspart més paranoic. El que creia que tothom estava en contra seva. El Gaspart que demanava que el deixessin de perseguir "per caritat humana". I ara li passa el mateix a Florentino. Ha anat a un programa de televisió a les 12 de la nit per denunciar que els mitjans li fan una campanya en contra. Fins i tot els que haurien de ser mitjans amics , quan en realitat no han de ser amics ni enemics, simplement informadors i opinadors. La seva venjança ha estat retirar les promocions al diari As i amenaçar el Marca de fer-ho si seguien parlant d'una lesió de Bale. Aquests van recular i l'endemà de fer-ne una portada no van tocar el tema.
Florentino ja no té un Mourinho que doni la cara per ell, ha perdut l'ase dels cops. I la solució que ha trobat és sortir a malparlar dels periodistes perquè estan tots en contra seva. Per alguna cosa deu ser. Però el problema del Madrid és pitjor que el del Barça en temps de Gaspart. Perquè s'ha fet uns estatuts tan a mida que no hi ha ningú que li pugui fer oposició. I, per tant, és difícil que li arribin aires nous com van arribar al Barça amb Laporta i Rosell.
