Gerard, res a fer

Escric des del TGV tornant de Madrid, on he passat les últimes 48 hores. I només m’han preguntat i parlat d’un sol tema: el que passa a Catalunya. I amb un subtema estrella: Gerard Piqué. El nivell d’indignació és absolut. Els pocs que el defensaven ja no ho fan més. No he trobat absolutament ningú que estigui d’acord que el català defensi la samarreta de la roja. I us asseguro que he parlat amb gent més i menys liberal, de dretes, d’esquerres, de dalt i de baix. Unanimitat.

Els uns perquè consideren que una persona que no se sent espanyola, cosa que Piqué no ha dit mai però tampoc ha dit el contrari, no pot jugar amb Espanya. Uns altres perquè ha votat en un referèndum il·legal i ha comès un delicte contra el seu propi estat. Hi ha qui no pot tolerar que un cop ja concentrat amb la selecció es dediqués a fer tuits criticant el govern espanyol. I encara podria explicar altres motius que m’han donat, més minoritaris i fins i tot desagradables.

El problema afegit és el to amb què m’ho explicaven. Majoritàriament agressiu i contundent. Però cal dir que molts també deien que la seva professionalitat era inqüestionable. Però no era motiu suficient perquè un traïdor a la pàtria es quedés a la selecció. I aquí entràvem en un altre debat en què ja discutien entre ells. Se l’ha de fer fora?

Els més contundents deien que sí, esclar. Ni un segon més. El president de la Federació o el seleccionador haurien de dir que per dignitat d’Espanya aquest jugador no pot estar-se ni un minut més a la selecció. Uns altres eren més partidaris de no fer-lo fora perquè justament això és el que busca. Que el facin fora i tornar a Catalunya com un heroi nacional, i no se li pot donar aquesta satisfacció. Millor que segueixi a la concentració però sense jugar ni un minut.

És igual que Piqué surti davant dels mitjans i intenti explicar el que sent. No hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir. No s’ha de barrejar política amb futbol però has de ser un patriota reconegut per jugar amb una selecció.

He viscut set anys a Madrid i mai havia vist tantes banderes espanyoles als balcons com aquests dies. Gerard, no hi tens res a fer. No s’esforcen per entendre-ho. No sé si val la pena que segueixis sent professional allà on no et volen.

Personalment agraeixo el teu atreviment i l’esforç per fer-los entendre el que estem vivint a Catalunya. Però ja és massa tard. El govern i la seva propaganda han guanyat a Espanya. Que tinguin sort, la necessitaran.