Guanyar partits, perdre títols
Estan absolutament despistats. La majoria d’aficionats blancs es van creure que després de guanyar el Barça ja s’havien acabat tots els seus mals. Segurament aquella fotografia victoriosa que els jugadors van penjar a la xarxa des dels mateixos vestidors va ajudar-hi. Es van pensar que aquell 1 a 2 era més mèrit d’ells i de Zidane que no pas cansament i relaxament dels de Luis Enrique.
No tocar de peus a terra en el món del futbol és molt perillós. El Madrid, sobretot alguns directius que manen molt, es va prendre el partit contra els blaugranes com una prova de foc per creure’s que podien tenir aspiracions a la Champions. I en van fer una lectura resultadista. No es van adonar que van estar tancats al darrere, jugant com un equip petit i amb un àrbitre més que permissiu amb la duresa de Sergio Ramos.
I esclar, amb aquest context van anar a Alemanya i els van pintar la cara. Perquè allà van trobar un rival motivat i jugant un dels partits més importants de la seva història. I es van veure totes les carències blanques. Des de les debilitats de Danilo, després de tornar a la titularitat i sent superat durant tot el partit; fins a les de Casemiro, que per molt que alguns el vulguin comparar amb Busquets va deixar ben clar que no li arriba ni a la sola de les sabates, o de les botes, en aquest cas.
I ara què? Gairebé confien més en la remuntada els culers que els madridistes. Segurament, si guanyen l’Eibar tornaran a revifar, però estaven tan eufòrics després del sorteig i veure que els havia tocat un dels rivals més assequibles, a priori, a quarts de final i de sortir vencedors i altius del Camp Nou, que, com més amunt estàs, més forta és la caiguda. I és cert que tampoc és una gran remuntada... sempre que no marqui el Wolfsburg. Perquè aquesta és la gran clau de l’eliminatòria: que el Madrid va tornar d’Alemanya sense marcar. La BBC que semblava que també havia ressuscitat al clàssic de dissabte passat.
El Madrid va confondre guanyar partits i guanyar títols. Però realment això demostra que estan molt necessitats d’alegries. I el mal que els va fer el 0-4 al Bernabéu de la primera volta. El Barça també n’ha de treure una lectura positiva, de tot plegat: que queda un mes i mig de competició i està a punt de guanyar tres títols, però que també en pot perdre tres. Perquè sense esforçar-se i amb relaxació et pot guanyar fins i tot un equip petit com va demostrar ser el Madrid quatre dies després a Alemanya.
