Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

L’embolic de la porteria

Déunidó amb l’embolic que té el Reial Madrid a la porteria. La temporada passada, a aquestes altures de l’any, tenien tres porters, ja que van fitxar Keylor Navas per pressionar la sortida de Diego López i fer que Iker Casillas es quedés tranquil·lament de titular. Ara, un any després, Casillas marxarà al Porto i de moment el Madrid només en tindrà un al primer equip. L’opció desitjada des de fa setmanes és David de Gea, però el Manchester United hi posa moltes traves i l’actitud del porter de demanar d’entrada la titularitat tampoc ha agradat al president Florentino Pérez. I Florentino, per pressionar, ha volgut portar Kiko Casilla, però l’Espanyol ha rebutjat l’oferta. Embolica que fa fort.

I, mentrestant, l’entrenador Rafa Benítez marxa demà cap a Austràlia amb un sol porter, Keylor Navas, que a més a més està lesionat del taló d’Aquil·les. A més, diuen des del seu entorn que també està enfadat i vol marxar perquè ja veu que no jugarà, ja que Benítez és de posar un sol porter per a totes les competicions. I Navas té una oferta… del United! El club anglès veuria amb bons ulls el seu fitxatge com a recanvi de De Gea. Encara més enredat.

Però el primer moviment de tot aquest embolic el farà Iker Casillas, que deixarà la porteria del Reial Madrid després de 16 anys al primer equip. I la seva sortida segur que no serà la que havia somiat el de Móstoles. Li quedaven dos anys més de contracte i no ha volgut perdonar ni un cèntim d’euro, de manera que el Madrid completarà la fitxa del Porto perquè acabi cobrant el que tenia estipulat a Chamartín. El debat està obert entre els que el titllen de pesseter i els que creuen que té el dret a cobrar el que té firmat, com podria tenir qualsevol treballador. Però Puyol i Xavi, per exemple, tot i tenir contracte en vigor, han marxat del Barça i no s’han endut aquesta fama. Per alguna cosa deu ser.

Llegeixo i sento madridistes que diuen aquests dies que és injust que Casillas no tingui un homenatge i un final de carrera al Reial Madrid com el que ha tingut Xavi al Barça. Esclar, però seria bo que tots tinguéssim clar que Casillas no és Xavi. Mentre que el del Barça ha sabut estar al seu lloc, ha acceptat la suplència amb una professionalitat admirable, ha sigut clau en el triplet i no ha tingut mai un mal gest ni una relliscada cap al Barça ni cap a ningú, Casillas ha acabat xiulat per la seva pròpia afició, va mantenir un pols obert amb un entrenador seu anterior -José Mourinho- i ha intoxicat el vestidor en pro de la seva titularitat i el seu poder. I com diu la sapiència popular: tal faràs, tal trobaràs.

Històries de superació esportiva