19/04/2017

L’exemple de Cristiano

2 min
Cristiano celebra un dels seus gols contra el Bayern Munic

BarcelonaHe de reconèixer que em vaig equivocar. El vaig donar per mort abans d’hora. Però en aquesta vida s’han d’assumir les errades, i encara té corda. De fet, està actuant de manera molt més intel·ligent de la que m’esperava. I el curiós del cas és que no he estat l’únic. Fins i tot els seus aficionats més propers tampoc hi creien. Cristiano Ronaldo ha estat el gran protagonista del pas a semifinals del Madrid, i ho ha fet amb cinc gols en el global de l’eliminatòria. D’acord, en un parell estava en fora de joc, però com diria aquell, ara no toca. Donem mèrit al que ha fet i el que encara segueix fent el portuguès.

Ha sabut assumir les seves limitacions i explotar les seves virtuts. Aquell jugador que encarava, driblava i rematava ja no existeix. Però s’ha reinventat com un davanter centre pur. Viu dins l’àrea i remata tot el que li enviïn. Marca amb la planta del peu, de cap, de xut... Més enllà de fílies i fòbies i que porti la samarreta que porta, Cristiano Ronaldo és el millor rematador de la història. Ha superat Romario o Hugo Sanchez. Amb ells sí que és lícit comparar-lo. I té mèrit que als seus 32 anys i amb tots els partits que porta a sobre, segueixi sent decisiu. D’acord, també falla altres ocasions, però no en fallen tots els jugadors del món? I a més, ha millorat també en l’aspecte d’aparèixer en els partits importants.

El de Madeira ha donat molt al Madrid, moltíssim. I tot i això el seu propi públic el xiula. Sorprenent. Tenen jugadors molt més justets que Cristiano i en canvi és amb ell amb qui fan més soroll. I aquest tema és el que més el va afectar després del partit. Perquè els jugadors ho senten i ho perceben des del camp. Deu ser el més frustrant, per a ells. Que tota aquella gent que fa quatre dies t’idolatrava, ara renegui de tu. I tampoc és que Cristiano ho estigui fent tan malament: és líder a la Lliga i semifinalista de Champions.

Aquest text no vol ser un homenatge a Cristiano. Però sí un toc d’alerta al barcelonisme. Primer, pel clàssic de diumenge. Perquè és important no confiar-se i estar atents per la seva qualitat rematadora. I després, per no caure en el mateix parany amb Leo Messi. És el millor jugador de la història. I el Barça ha tingut la sort de tenir-lo, de veure’l petonejar l’escut i desviure’s pel club. Amb ell s’ha viscut l’època més gloriosa, el millor futbol reconegut per tot el món. Recordem el que ens està donant per quan li costi més donar-ho. Que esperem que sigui d’aquí a molt i molt temps.

stats