L’exemple de Piqué
Espanya és un país més de clubs que de seleccions. A molta gent li fa mal als ulls veure com Sergio Ramos i Gerard Piqué es porten bé, comparteixen samarreta i s’abracen quan marquen un gol. Perquè llavors, quan juguen amb els seus clubs, la rivalitat és màxima tant dins com fora del terreny de joc.
Per tant, en ser més de clubs, barregen la seva selecció amb molts més temes. I principalment el polític. Els xiulets a Piqué van començar quan es va ficar amb el Madrid amb allò de Kevin Roldán i “ contigo empezó todo ”. El mateix Gerard va reconèixer que havia sigut un provocador. Però realment es van fer evidents quan va pujar a les xarxes una foto amb el seu fill en una manifestació d’un Onze de Setembre.
Des de llavors tot ha sigut buscar-li les pessigolles. Tant, que al final ha dit prou i ha anunciat que vol deixar la selecció. I la seva amenaça ha capgirat la situació. Ara, els mateixos mitjans que abans l’atacaven inicien campanyes per defensar-lo. Diuen d’ell que sempre ha sigut exemplar i intenten desfer aquell camí que ells han teixit. Perquè s’han adonat que n’han fet un gra massa. I darrere de tota la crítica i l’escarni tenien un central que feia molt bona feina, que havia ajudat que la selecció guanyés títols com el Mundial i l’Eurocopa i que donava molt més del que rebia.
El paral·lelisme és evident i gairebé insultant. Piqué és a la selecció el que Catalunya és a Espanya. El problema és que, com a país, el fet que Catalunya marxi no s’ho han cregut. Perquè el dia que passi, el dia que s’adonin realment del que significa que marxem, aquell dia segurament també canviaran el seu discurs. Ara fins i tot la mateixa Federació Espanyola té previst engegar una campanya de suport perquè Piqué rectifiqui i es quedi. Veurem si és massa tard.
Quan Catalunya marxi d’Espanya, els que més hi perdran seran ells. I segurament quan vegin que és seriós intentaran fer el mateix que estan fent amb Piqué. Però també serà massa tard. Potser és llei de vida que quan més trobes a faltar una cosa és quan no la tens, però realment estan actuant igual. Faltant al respecte, esperant a veure qui la diu més grossa i inventant si fa falta. Sí, sobretot són els mitjans de comunicació els que ho fan. Mitjans que, des de la inconsciència, tiren pel dret, i els polítics, o els estaments del futbol en el cas de Piqué, els riuen les gràcies. Però ha d’arribar el dia de dir prou. Piqué ja hi ha arribat. Ara és el torn de Catalunya.
