Estem davant d’una de les Lligues més estranyes de les últimes dècades. Sembla que ningú la vulgui guanyar, i fins i tot el que ja la donava per perduda ara depèn d’ell mateix. La paradoxa més significativa és que l’Atlètic amb dos punts més és matemàticament campió de Lliga, però en canvi amb tres la pot perdre. I qui pitjor està paint tot aquest panorama és, amb diferència, el madridisme. Venien d’una exhibició a Munic, on van humiliar el Bayern. Això sí, només aprofitant algun contraatac i les debilitats defensives dels de Munic. I és que durant la temporada ja havien demostrat algunes mancances, com el fet que només havien aconseguit un punt dels quatre enfrontaments amb el Barça i l’Atlètic.
Dotze anys després, el Reial Madrid es classificava per a una final de la Champions. Quatre dies més tard, el Barça deia adéu a la Lliga després que el Getafe li empatés a l’últim minut, i l’endemà l’Atlètic perdia contra el Llevant i es complicava el títol.
L’eufòria blanca era desmesurada. Jo era al camp del Castella, veient el seu partit contra el Jaén, amb Florentino Pérez, Pardeza i Butragueño a la llotja, i tot el camp celebrava més els gols del Llevant que els del seu filial, que per cert es va complicar la vida i està en zona de descens. Ja tenien el triplet a tocar. Fins i tot rotarien Casillas a la porteria, així seria el titular l’últim partit al Bernabéu, contra l’Espanyol, per tal de celebrar la Lliga.
Però, igual que amb els comptes de la lletera, si no fas servir la tàctica Simeone, d’anar partit a partit, el destí de vegades et castiga. El València va robar-li dos punts al Bernabéu i el Valladolid va fer el mateix a Zorilla, en un partit en què tothom sumava la victòria al Madrid en els càlculs abans que es jugués. I, en una setmana justa, han passat de veure’s amb el triplet a tenir totes les pors. Les sensacions madridistes són estranyes. No saben si és millor que guanyi la Lliga el Barça perquè l’Atlètic arribi moralment tocat a Lisboa, o que els matalassers surtin campions per tal que així es distreguin de la Champions.
S’han acabat jugant la temporada a cara o creu. Tot depèn de 90 minuts. Si guanyen la décima, serà un èxit absolut i la millor temporada de l’última dècada. Però si és l’Atlètic de Madrid el campió d’Europa i potser el Barça el de Lliga, la seva temporada, amb només una Copa del Rei, passarà a ser molt pobra. I ara mateix tenen la por al cos, sobretot amb l’estat físic de Cristiano, Pepe i Bale. Quinze dies que marquen tota una temporada.
