Un Madrid sense culpables
Podríem dir que és la pitjor temporada del Reial Madrid amb Florentino de president. Així de contundent i de directe. És cert que encara té opcions de salvar-la, és a dir, si guanya la Champions. Difícil i improbable, però possible. Bàsicament perquè el joc de l’equip de Zidane no convida a l’optimisme. Però, més enllà d’això, esportivament i socialment la temporada està sent un desastre. S’han ajuntat totes les desgràcies possibles: pèrdua del fitxatge de De Gea per culpa d’un fax a l’últim minut, alineació indeguda de Txérixev amb la consegüent eliminació de la Copa, sanció de la FIFA amb la prohibició de poder fitxar… I esportivament a nou punts del líder, que a més és el teu etern rival i segueix viu a les tres competicions.
Però la principal desgràcia del madridisme és no trobar a qui culpar. A qui assenyalar, en qui descarregar la ira. Perquè a l’entrenador, que sempre ha estat la principal diana de tots els clubs en situacions similars, ja el van fer fora al desembre. I el Madrid està ara a quatre punts més de distància respecte del líder que amb Benítez. Els aficionats blancs tenen un problema greu. Veuen que el Barça segueix renovant el cicle i que, tot i el parèntesi del Tata Martino, cada temporada cauen entre 2 i 6 títols. I ells vénen d’una en blanc i apunten cap a una altra igual. Però amb qui s’enfaden? I cosa que és el mateix, ¿a qui pot culpar la premsa de Madrid? Comencem des de sota, els jugadors. Cristiano Ronaldo, tot i no estar en el seu millor moment, segueix sent el jugador clau i qui marca diferències, com l’altre dia a Roma. Benzema és el tercer màxim golejador de la Lliga just per sota del portuguès. Keylor Navas es fa un fart de salvar gols, i el capità, Sergio Ramos, acaba de renovar fins al 2020. I si hi sumem la incertesa de saber si podran fitxar o no, és obvi que val més no criticar uns jugadors que potser hauràs d’aguantar en gran mesura un parell de temporades més.
L’entrenador acaba d’arribar i és l’aposta de futur. No mataràs Zidane quan el president ha dit que passi el que passi serà el tècnic de la temporada vinent. De secretari tècnic no n’hi ha. Queda el president, a qui la premsa no culpa i tampoc hi ha ningú a l’oposició que ho faci.
Total, que en una situació desesperant en la història del Madrid no saben a qui apuntar. Estan més desorientats que mai i mentrestant el Barça va fent el seu camí i guanyant-se l’admiració d’Europa. Una situació, per cert, que té un paral·lelisme polític bastant divertit.
