Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

El Madrid sempre és el millor

La propaganda madridista és una realitat, i no d’ara, ja fa temps que la patim. Consisteix a destacar com a extraordinari tot el que fa el Madrid i tractar com a ordinari la resta, incloent-hi, esclar, el que faci el Barça. Sé que vist així ho podem extrapolar fàcilment a la política amb el que passa a Catalunya, perquè és tres quarts del mateix, però aquí centrem-nos en els esports.

I és que la propaganda arriba a moltes magnituds. Per exemple, la victòria del Madrid diumenge contra el Girona. Fa uns dies el Barça va golejar també amb sis gols els de Machín i va tenir Messi com a clar protagonista liderant l’equip: dos gols, assistències i exhibició total, com és habitual últimament. Aquell dia llegíem a la premsa de Madrid que l’argentí havia abusat del Girona, que els homes de Machín havien quedat impressionats pel Camp Nou i altres excuses que treien mèrit a la victòria blaugrana. Ara que el Madrid també els n’ha fet sis amb quatre de Cristiano tot són excel·lències per als blancs i sobretot per al portuguès. Confirmen el seu bon moment, es reafirmen com a favorits a la Champions i Ronaldo lluitarà pel Pitxitxi i demostrarà que és el millor davanter de la història. Perquè ara tota l’atenció està fixada en qui serà el màxim golejador, que tothom sap que és molt més important que no pas guanyar la Lliga.

El més destacat sempre és el que el Madrid guanya. En això es basen. Recordem la Copa del Rei de Mourinho a Mestalla a la pròrroga. Aquell any el Barça va guanyar Lliga i Champions, però el madridisme va convèncer, almenys la seva parròquia, que era la millor Copa de la història. La van celebrar amb rua i Sergio Ramos la va tirar daltabaix de l’autocar quan l’equip va arribar a la Cibeles a la matinada.

I quan no els queden arguments, recorren als arbitratges. S’inventen villaratos, conspiracions estranyes i el que faci falta per treure valor a tot allò que guanyi el Barça. La propaganda hauria de quedar en anecdòtica si mirat des de la distància ens adonem del que passa i pensem en els pobres que se la creuen i viuen enganyats. El problema és quan traspassa fronteres i, més enllà de convèncer els seus aficionats, fa dubtar els blaugranes. Llavors és quan la situació passa a ser preocupant perquè entrem en el seu joc i no donem valor a la realitat. Per això moltes vegades va bé veure i llegir el que diu la premsa europea i fugir de la intoxicació propagandística i alegrar-nos les orelles amb els elogis a la grandesa de Messi i Valverde.

Etiquetes