El Madrid torna a somriure
És una obvietat que les coses han canviat al Madrid. Les cares dels jugadors i fins i tot de l’entrenador demostren que l’ambient és un altre. El principal problema amb Benítez, tal com hem explicat aquí diverses vegades, era que no se’l creien. El seu missatge no arribava i la situació va anar empitjorant fins al punt de tornar-se insostenible. Per això el capità Sergio Ramos va suplicar que hi hagués un relleu a la banqueta. I ha arribat Zidane, que tot i que encara no té prou experiència i és un meló per obrir ha sigut molt ben rebut. Primer perquè substitueix aquell que no volien; després, perquè a la primera roda de premsa ja ha deixat clar que Cristiano és el millor i que la BBC és intocable, i finalment perquè és un exjugador relativament recent que ho ha guanyat tot i és admirat i respectat.
Per tant, aquest Madrid, amb la cara nova i amb una plantilla de gran qualitat, torna a ser el principal rival del Barça fins a final de temporada. Perquè, a més, ara es produirà allò tan típic que els jugadors voldran demostrar que els bons són ells i el dolent era Benítez. Ha passat amb el Chelsea després de la marxa de Mourinho i va passar en aquell Barça post-Guardiola que va començar motivadíssim els primers mesos de Tito Vilanova. A aquesta reacció inicial blanca hi hem d’afegir que Zidane ha demostrat al Castella que li agrada tocar la pilota i que té jugadors per fer-ho. La qualitat d’homes com Ramos, Kroos, James, Modric, Cristiano, Bale o Benzema és innegable. Els ha faltat jugar com un equip i ara tenen un entrenador que ho pot solucionar.
El Barça no ha aprofitat les errades dels seus rivals aquesta primera volta i ha permès que un Madrid pèssim, amb una imatge molt dolenta, només estigui a dos punts de distància, que podrien ser cinc si els culers guanyen el partit pendent contra l’Sporting. Però és una diferència que hauria de ser més gran, perquè els blaugranes han badat més del compte i han perdut dos partits i cedit tres empats en els 17 partits disputats. La Champions és una altra història. Són eliminatòries i potser aquest any torna a tocar un encreuament entre Barça i Madrid a quarts de final o a semifinals de la competició. O és l’any que toca trobar-se a la final. Però sens dubte, juntament amb el Bayern Munic, és un dels rivals més perillosos i difícils.
També hi ha l’Atlètic de Madrid, que ara mateix és el líder de la competició i sempre hi ha el gran dubte de si aguantaran el ritme fins al final. Ja ho veurem. Qui segur que hi serà, i no te’n pots refiar mai, és aquest Madrid, que ara torna a somriure. A veure quant li dura.
