PRIMERA DIVISIÓ

Mourinho-Casillas, història d'un enfrontament

De portes endins, el tècnic i el porter fa mesos que no es parlen

Diu la cultura popular que dos no es barallen si un no vol. I això és el que passa al vestidor del Madrid. Des de fa alguns mesos la relació entre el capità i l'entrenador és nul·la. No es parlen, no se saluden. Esperen que acabi la temporada i que els seus camins se separin. Casillas seguirà al Madrid i Mourinho posarà fi a tres anys de tensions i marxarà segurament cap a Anglaterra. ¿Però com s'ha arribat a aquest extrem?

José Mourinho fitxa com a entrenador blanc l'estiu del 2010, just quan la selecció espanyola es proclama campiona del món. És una època en què el Barça de Guardiola desplega el millor futbol del planeta i, per alguns, de la història. Mourinho ha de ser el responsable de posar fi a tota aquesta hegemonia, o almenys per a això el fitxa Florentino Pérez. I el de Setúbal es posa dos objectius: intentar guanyar el Barça i, si no és possible, desprestigiar els seus triomfs. Engega un discurs de victimisme que necessita la complicitat de tot el seu vestidor. I ho aconsegueix. Un discurs que culmina amb aquella famosa roda de premsa dels por qué? i l'eliminació del Madrid en les semifinals de la Lliga de Campions davant del Barça. Com si es tractés d'una secta, tots els jugadors estan abduïts pel discurs únic de Mourinho.

Passa l'estiu i es juga la Supercopa d'Espanya. L'anada acaba amb empat a dos al Bernabéu i la tornada la sentencia Messi amb el definitiu 3 a 2. I ja en temps de descompte Marcelo fa una entrada descomunal a Cesc que origina una tangana que acaba amb Mourinho ficant-li el dit a l'ull a Vilanova. Tor just acabar el partit el micròfon de TVE pregunta a Casillas què li sembla i el capità diu que el Barça sempre fa teatre. Hores després, a casa, Iker Casillas posa la televisió, veu les imatges i s'avergonyeix d'ell mateix. I diu prou. Per això decideix trucar a Xavi per demanar-li perdó pel seu comportament i el del seu equip.

I aquest és el gran punt d'inflexió. Mourinho veu com el seu vestidor ja no és una unitat i sobretot el molesta molt que Casillas s'hagi rebaixat a demanar perdó en nom del Madrid. A partir d'aquí la seva relació es refreda i comença a empitjorar de mica en mica. Primer perquè Casillas veu cada dia més Mourinho com un enemic, i intenta dividir els jugadors i enemistar els espanyols amb els portuguesos. I Mourinho culpa el porter de les constants filtracions que es produeixen a la premsa del que passa a dins del vestidor.

Arribem a aquesta temporada. El Madrid comença molt malament la Lliga i el Barça arrenca de manera històrica. La relació entre capità i entrenador és inexistent. Si Mourinho vol dir alguna cosa a Casillas utilitza l'entrenador de porters, Silvino Louro. I com que veu que la Lliga està perduda i que Iker tampoc està fent una bona temporada decideix asseure'l a la banqueta al camp del Màlaga. L'elecció d'aquest partit no és casualitat: és l'últim de l'any, abans de l'aturada de Nadal. Mourinho vol que el porter reflexioni durant les vacances. Casillas s'ho pren com un atac personal i filtra que al vestidor la situació és insostenible. Demana a Florentino que faci fora l'entrenador, tal com reflecteix una portada del diari Marca que a hores d'ara ningú ha denunciat tot i que van amenaçar de fer-ho. I la seva parella sentimental, periodista, també ho explica en un canal de televisió mexicà. La situació ha arribat al límit.

Casillas, però, es lesiona i Mou per fi té l'excusa perfecta per fitxar un altre porter. Des de la lesió encara no li ha dirigit la paraula. No s'ha interessat ni una sola vegada pel seu estat. Tant li fa. Si Diego López no es lesiona ni l'expulsen ho jugarà tot fins a final de temporada. I el 30 de juny tot tornarà a la normalitat. Mourinho marxarà, content perquè li ha pres la titularitat al xivato i al seu enemic al vestidor, i Casillas tornarà a regnar i a ser l'amo del vestidor blanc.