Pilota d'Or: derrota amb lectura positiva

Després de mesos i mesos de parlar-ne per fi s'ha entregat la Pilota d'Or a Cristiano. El que és obvi és que els jugadors li donen molt valor a aquest guardó, segurament perquè és la manera de destacar en un esport col·lectiu que aquí subratlla la individualitat. Però tot i això no m'empasso les llàgrimes de Cristiano. Excés d'actuació d'un premi que ja sabia que guanyaria perquè així l'hi havia comunicat la UEFA, perquè, esclar, potser no hauria anat a la gala si hagués sabut que era perdedor. En canvi, Messi hi va anar amb la família, va fer unes declaracions molt correctes i va lluir el millor dels seus somriures malgrat no guanyar. Bona estratègia. I segurament el motiva a guanyar-lo l'any vinent. Tot i que segurament el Mundial serà la clau.

I ara què? Doncs per fi deixarem de parlar-ne durant uns mesos i descobrirem quin efecte ha produït la segona Pilota d'Or en mans del portuguès. Abans de l'hora de la veritat, Cristiano i Messi saben que són claus per als seus equips. Ara és quan han de tirar del carro. I tant de bo tornem a aquells duels de fa un parell d'anys, que si en un partit un feia tres gols, l'endemà l'altre intentava fer-ne quatre. I perquè això succeeixi ja tenim una part important aconseguida: que Messi vol tornar a ser considerat oficialment com el millor del món. Torna a tenir un objectiu per seguir guanyant, el de recuperar la Pilota d'Or. I l'altra part és que es trobi físicament bé, i, de fet, després de veure el segon gol a Getafe, tot sembla indicar que el Messi que tots recordem ha tornat. Que Messi, als seus 26 anys, hagi estat al pòdium de la Pilota d'Or els últims set anys, i n'hagi guanyat quatre, és una barbaritat. I aquest any ha perdut, ja que les lesions l'han apartat dels terrenys de joc. Però ha après la lliçó i ha tornat fet una fera. Sens dubte, aquesta derrota a la gala de Zuric servirà per tenir l'ambició necessària per tornar a ser allà on li correspon.