26/06/2015

Pluralitat contra dictadures

2 min

Aquests dies a Can Barça estan pendents d’aconseguir firmes i de començar a filtrar noms de possibles fitxatges de cara a les eleccions. Cada dia surten nous precandidats a presidir el club, alguns amb més credibilitat que d’altres, però ara n’hi ha set. El 2010 va acabar havent-hi eleccions amb quatre candidats i el 2003 fins a sis persones optaven a ser màxim mandatari del Barça. Veurem quants passen el tall de les 2.534 firmes.

Els culers vénen de guanyar el triplet i, tot i això, segueixen les disputes per la llotja. En canvi, en el club de l’etern rival les coses són diferents. Allà no hi ha cap dubte de qui ha de manar, no es discuteix. És més, Florentino Pérez ha manat, en dues etapes, 12 dels últims 15 anys. I només guanyant dues eleccions. La primera, l’any 2000, quan va derrotar Lorenzo Sanz, tot i haver guanyat la Champions, amb el famós fitxatge de Figo. I la reelecció, el 2004, davant el mateix Sanz i Baldasano, quan va assolir el 92% dels vots.

El 2006 va abandonar el club i va ser substituït per Ramón Calderón, que va entrar en una època fosca plena d’escàndols tot i guanyar dues Lligues consecutives. Calderón va dimitir i ja no hi ha hagut cap més procés electoral al Madrid. El 2009 va ser l’únic candidat i el 2013 igual. Ningú s’atreveix a presentar-li oposició. O potser és que no poden. Els estatuts del club blanc, modificats en assemblea, indiquen que per erigir-te com a candidat a la presidència del Madrid primer de tot has de ser espanyol. Després s’han de tenir com a mínim 20 anys d’antiguitat de soci. I s’ha d’avalar amb el patrimoni personal el 15% del pressupost, que ara mateix rondaria els 80 milions d’euros. És a dir, que no pot ajudar-te cap empresa o grup empresarial ni cap persona aliena a la junta directiva que es presenti.

Vist això i el procés autoritari i gairebé dictatorial que es viu al Madrid, és molt saludable que a les eleccions del Barça sempre hi hagi tants precandidats i acabin amb força candidats. En la pluralitat hi ha riquesa, i aquesta és una virtut i un valor afegit que té el Barça i dels quals pot fer bandera respecte a altres grans clubs. Alguns són societats anònimes i no poden fer eleccions, i d’altres que podrien no en fan. Això sí, al Madrid està permès el vot per correu. Aquest és el gran avantatge respecte al Barça. Si som plurals, siguem-ho del tot. I que els estatuts permetin que la gent voti allà on sigui. I més quan curiosament les eleccions cauen en un dia tan inoportú com un dissabte 18 de juliol.

stats