Preparem-nos per al victimisme blanc

No ha començat gens bé l’any per al Madrid. Una temporada més sembla que ja diu adeu a la Lliga al mes de gener, veurem com afronta la Copa i ho tornarà a fiar tot a la Champions. Perquè sens dubte aquest ha estat el seu pal de paller les últimes temporades. Competir aquests sis partits que li queden fins a la final a la màxima competició europea i oblidar-se dels altres 38 de la Lliga. Però per fer això tan arriscat, que no hem de negar que li ha sortit molt bé, comptava amb diversos factors imprescindibles.

Primer de tot la capacitat golejadora i competitiva de Cristiano Ronaldo. Tot i les crítiques al portuguès, és obvi que té un idil·li amb el gol i que no s’amaga mai. Una altra cosa és que se’l vulgui posar a l’altura de Messi. No cal, són diferents. Cristiano és un dels millors rematadors de la història. Messi és el millor jugador de la història.

Després s’ha de comptar amb el factor sort. També existeix. Però no sé si dura sempre. Tots coincidirem que és sort que Neymar se’t lesioni l’any passat quan et toca jugar contra el PSG. Que Salah hagi d’abandonar la final a l’inici per una topada amb Ramos. Que el porter Karius tingui un dels pitjors partits de la seva carrera. D’acord, és sort i allò de la por escènica que deia Valdano que apareix quan jugues contra el Madrid.

I finalment els arbitratges. Necessites que en el moment clau et donin un cop de mà. Volent o sense voler, premeditat o sense. Però és així. I aquest any per primer cop a la història entrarà el videoarbitratge del VAR a la Champions a partir dels vuitens de final. Veurem com s’habitua el Madrid a un nou panorama al qual no està gens acostumat. De fet, a la Lliga ja està fent onejar la bandera del victimisme.

Perquè això és el que els quedarà. Sense aquests tres factors sembla gairebé impossible que revalidin la Champions per quart any consecutiu. I el panorama apunta a lluitar per classificar-s’hi per a l’any que ve a la Lliga, centrar-se al màxim en la Copa i allargar la trajectòria europea. I com que les sensacions no són gens bones ja comencen a preparar-se per evitar situacions desagradables. És a dir, per aturar les crítiques i per exemple intentar que els aficionats no es girin cap a la llotja. El president no ho suporta. És d’aquelles situacions que li fan pànic. Per a ell i per als que l’acompanyen a la zona noble. Per tant, tot i el VAR, trauran la carta del victimisme, aquella que ja va fer servir Mourinho i els seus perquès. I que no us estranyi que aviat la sentim en boca de Solari també.