Des que va marxar Mourinho del Madrid és evident que es respira un clima de tranquil·litat no només al conjunt blanc sinó al futbol espanyol en general. I aquesta calma sobtada a la Casa Blanca no és fruit de la casualitat. És la línia editorial que ha marcat Florentino Pérez per a aquest any. Des del mateix president fins als seus mitjans oficials, passant per Ancelotti i jugadors, tenen prohibit parlar del Barça. El president blanc considera que el fet que des del seu club es parli de l'etern rival és perjudicial, ja que en el fons l'ajudes i el fas gran a costa teva, a més de farcir-lo d'excuses per desviar l'atenció.
Florentino pregona aquest discurs des de principi d'any tant de portes endins del club com de portes enfora als mitjans més afins. Així, ara que ha esclatat el cas Neymar i des de Barcelona s'ha culpat Madrid de gairebé tot, el president ha aprofitat per treure pit i recordar en converses privades que la seva estratègia era encertada i que a Barcelona sempre s'està pendent del que passa a Madrid. Converses que curiosament han donat fruit a portades similars per no dir idèntiques als principals diaris de la capital. No seré jo qui defensarà les arts de Florentino, però sí que comparteixo amb ell la idea de no estar tan pendent del que passi a Madrid. El Barça d'aquest segle està vivint els millors anys de la seva centenària història i massa vegades hi ha més preocupació per l'etern rival que per gaudir dels propis èxits. A vegades tenia la sensació que se celebrava més la derrota de Mourinho que la victòria del Barça. I, almenys a mi, no m'agrada seguir per aquest camí.
Ara mateix l'equip de Martino està plantat a les semifinals de Copa, és líder de la Lliga i li vénen uns vuitens de final de la Champions molt atractius i amb el factor camp a favor. A més, té el millor jugador del món i el que més promet a nivell mundial els propers anys (tot i la polèmica del seu fitxatge). Que a Madrid hi ha molta gent que amb qualsevol relliscada que es cometi a Can Barça hi vol sucar pa és evident. Passa en el futbol i molt més en la política. Però recrear-s'hi et fa viure en un victimisme que tampoc caldria.
Fent cas de les paraules de Sandro Rosell quan encara era directiu de Laporta, no cal anar amb el lliri a la mà. Tampoc s'ha de prohibir fer cap menció al Madrid. Però, d'aquí a fer-ne bandera de tots els mals, sempre hi trobaríem un terme mig.
