Rebequeries absurdes
PeriodistaCrec que entre tots plegats n’estem fent un gra massa. Aquests últims dies hem viscut situacions surrealistes i no sabria dir-vos quina s’endú la palma, si debatre sobre els regals que fan els clubs als àrbitres o criticar les retransmissions televisives i el nombre de repeticions de les jugades. Es nota que arriba l’hora de la veritat, el moment en què es decideixen els títols i el Madrid i el Barça esmolen les seves armes per poder controlar aquells detalls que els poden ajudar a sumar més punts i, de retruc, ferir l’enemic.
Per exemple, el tema dels regals. Com gairebé sempre el problema és el focus del debat. Ningú dubta que un àrbitre no es vendrà per un banderí o un bolígraf. El problema és més aviat d’ètica i de sortir exhibint una bossa del Reial Madrid en camp contrari i després d’haver fet un arbitratge, almenys, molt criticat per l’equip local. Gil Manzano s’equivoca, i segurament hauria d’haver guardat els regals a la maleta, i no se’n parli més. Dit això, en el moment que vivim actualment no té cap sentit que els clubs segueixin fent regals als àrbitres i encara menys els que juguen fora de casa, que no tenen ni l’excusa de ser l’amfitrió, i això va per al Barça i per al Madrid. Abans aquests regals tenien molt de sentit, i fins i tot repercussió. M’explicava el meu pare que a finals dels 60 el Sabadell, d’una ciutat tèxtil per excel·lència, regalava un vestit fet a mida per a cada àrbitre. Els trucaven una setmana abans i, quan passaven per la Nova Creu Alta, sortien ben vestits amb la millor tela del moment. D’aquí la fama de l’“ equipo lanero ”, i segurament també que obtingués la millor classificació de la història i aconseguís fins i tot participar a Europa. Però ara ha canviat molt, i el millor per a totes les parts és deixar de fer regals perquè, de fet, ara els àrbitres ja són professionals i es guanyen bé la vida.
I el Madrid, especialista a capgirar les situacions de la manera més inversemblant possible, ara se sent maltractat per les retransmissions televisives. Es veu que les jugades polèmiques que els perjudiquen no les repeteixen, i les que els beneficien, sí. El primer que em passa pel cap és que potser de les primeres no n’hi ha gaires, i de les altres, massa, però fet i fet em sembla una rebequeria de nen petit ridícula.
Certament, que el Barça i el Madrid parlin tant dels àrbitres i de temes extraesportius només significa una cosa: que estan jugant tan malament al futbol que depenen dels petits detalls i ja els va bé desviar l’atenció de les seves mancances.
