Ressuscitar un mort
Diumenge passat pintaven molt bé les coses quan a mitja tarda el Madrid no va passar de l’empat davant de l’Eibar en un partit mediocre al Bernabéu. Els blancs perdien el liderat. I el Barça el podria aconseguir guanyant a Balaídos. Durant un parell d’hores les crítiques començaven a dividir-se entre Zidane i les estrelles. Fins i tot amb la planificació de tota la temporada pel fet de sumar quatre empats consecutius.
Però a la nit, després de la golejada del Celta als de Luis Enrique, tot l’escenari va canviar. Tota l’alegria dels culers es va convertir en ràbia perquè el Barça havia fet bo un empat del Madrid a casa amb l’Eibar. A sobre els blancs augmentaven la distància amb el seu etern rival. Les preocupacions de la capital espanyola es van convertir en riotes cap als blaugranes. Perquè, a més, Ter Stegen va contribuir a fer la derrota còmica i desgraciada.
Aquella nit molts aficionats del Barça se’n van anar a dormir emprenyats. Perquè quan les expectatives són més altes, encara és pitjor. Tota aquella alegria de després de dinar va deixar molts culers sense sopar. Però a mesura que han passat les hores i els dies, i veient la reacció dels aficionats blancs, potser ja comença a ser hora de fer-ne una lectura positiva.
El Barça va ressuscitar un mort diumenge, d’acord. Però, tot i que segueixin vius, segueixen tenint les mateixes mancances i problemes que aleshores. I el pitjor és que la desfeta del Barça no els ha deixat fer l’autocrítica necessària. Aquesta aturada per seleccions està fent que a Madrid treguin pit perquè el Barça encara està pitjor que ells, però no és veritat. El Madrid ha empatat contra el Las Palmas, l’Eibar i el Vila-real. Com aquell qui diu, encara no han jugat contra ningú. I segueixen arrossegant els problemes de la temporada passada i no sempre es pot produir un miracle i que marquin al temps de descompte. Ja han gastat totes les vides extres.
Per tant, mentre a Barcelona ens dediquem a fer autocrítica i veure quines són les millores que ha de fer l’equip de Luis Enrique per superar tot el que queda de temporada, a Madrid segueixen vivint de fum, d’un equip que no juga absolutament a res i d’un entrenador que encara ha de demostrar que no li ve gran el club que dirigeix. D’acord que acaben de guanyar la Champions, però no sempre tindran tanta sort amb els sortejos i amb gols al darrer minut. Almenys, d’aquella ràbia de diumenge a la nit, en podrem treure sempre una part positiva. Qui no es conforma és perquè no vol.
