Simeone és un entrenador molt perfeccionista. S’obsessiona amb la seva feina, s’obsessiona a fer-ho bé. A cuidar tots els detalls i no deixar res a l’atzar. Tot i que sabem que en el món del futbol la sort hi juga un paper destacat. Passa hores i hores visualitzant els partits. Pensant quin pot ser el factor clau que l’ajudi a guanyar. De fet, David Villa explica que Simeone és el més semblant que ha vist mai a Pep Guardiola per l’exigència, la professionalitat i l’obsessió. I els resultats els tenim a la vista: semifinalista de la Copa, amb un peu als quarts de la Champions i encara viu en la lluita pel títol de Lliga. Això aquesta temporada. Perquè des que va agafar l’Atlètic ha guanyat una Copa del Rei, una Europa League i una Supercopa d’Europa.
És per tot això que Simeone aquesta setmana ho ha passat molt malament. La contundent derrota al camp de l’Osasuna li ha fet mal. Se’n sent el principal culpable però no té marxa enrere. S’ha traït a ell mateix. La seva màxima del partit a partit, que tan bons resultats li havia donat, no la va aplicar al Sadar. I ho sap. I això és el que més li dol. El seu bon amic i segon entrenador, el Mono Burgos, l’ha intentat animar. De fet, el seu paper és clau en el cos tècnic. En aquest cas no hi ha dubte de qui és el bo en els aspectes tàctics, però Burgos aporta equilibri a Simeone. El Cholo sempre diu que és la seva inspiració i que sense ell res d’això seria possible. I segurament té raó, perquè l’exporter sempre té una sortida divertida, una frase enginyosa, i aconsegueix la complicitat adequada entre plantilla i entrenador.
Una setmana complicada per a l’Atlètic de Madrid que acaba amb una opció d’esperança. Després de la dura derrota a Pamplona, ara se’ls presenta un escenari únic i immillorable per retrobar les sensacions perdudes: la visita del líder i etern rival a casa. Sap que poques vegades el futbol et dóna una vida extra, però a ells els acaba d’arribar. Guanyant el Madrid tornarien a situar-se com a mínim en el colideratge de la Lliga, i recuperarien uns ànims necessaris per encarar la recta final de la competició. Però guanyar el Madrid al Calderon no és fàcil. Perquè també lluiten contra la història. No passa des de l’any 1999. Un altre factor a tenir en compte i un altre repte que està disposat a superar l’exigent Simeone.
