Vergonya aliena
Més o menys tots hem estat conscients aquests anys que fa que Mourinho entrena el Madrid que no té terme mitjà. O estàs amb ell o estàs en contra seva. I de fet és per això que ha aconseguit dividir el madridisme. Fins i tot ara molta gent qüestiona el porter Iker Casillas, símbol i emblema durant l'última dècada tant del club blanc com de la selecció espanyola. I tot amb el vistiplau del seu president, que li ha anat donant poder i més poder fins que el monstre s'ha fet massa gros i ara no el pot frenar. I si havia de deixar cadàvers al camí, els deixava. Tant si es deien Valdano com Raúl.
¿Però realment Mourinho té tants seguidors com sembla? Sincerament, crec que no. Però els que té són molt sorollosos. Cada vegada hi ha més aficionats cansats dels xous del portuguès i agrairan que marxi a final de temporada com sembla que passarà. I més si tenim en compte que els més fidels a Mourinho són personatges cada vegada més singulars. L'últim episodi el lidera un soci madridista que s'ha fet famós per aparèixer a les assemblees blanques disfressat de torero i llegir uns versos escrits per ell. Aquest ésser anomenat Toñín el Torero està organitzant una manifestació de suport a l'entrenador de Setúbal amb la intenció d'anar caminant per un tram de la Castellana el cap de setmana que ve. No deixaria de ser una broma pesada de mal gust si no fos perquè s'ha dirigit per Twitter a Cristina Cifuentes, la delegada del govern a Madrid, que li ha contestat indicant-li els passos que cal seguir per demanar que tallin els carrers de Madrid per on han de passar els defensors de Mourinho.
Que en un estat on censuren manifestacions, expulsen agressivament indignats i permeten desnonaments injustos per una llei obsoleta segueixin el joc a aquesta iniciativa em sembla greu. De fet, em confirma un cop més que és un estat de pandereta i que la proximitat amb Àfrica moltes vegades no és només geogràfica. I el mateix Mourinho hauria de frenar les seves declaracions demagògiques, que només serveixen per manipular els seus fidels seguidors sectaris, que no sigui que algun dia acabin fent una bestiesa que pugui convertir-se en tragèdia.
Mai agrairem prou que un bon dia, quan tothom demanava mà dura al vestidor del Barça, s'apostés en contra de gairebé tota l'opinió pública per un jove i inexpert Guardiola i no per un reputat Mourinho. Aquestes decisions sí que canvien la història.
