Vull el Madrid a la final

Tot i que encara queda el partit de tornada, el Barça té més d’un peu i mig a la final de Berlín. L’equip blaugrana dóna prou garanties per no deixar-se sorprendre a Munic pel Bayern de Guardiola. Per tant, que els golegin i que el Barça es quedi sense marcar sembla altament improbable. A més, dimecres de la setmana vinent, si tot va segons el previst, tindrem el privilegi de seure al sofà davant de la televisió per saber quin ha de ser el rival del Barça a la final del 6 de juny.

I, ja us ho dic ara, jo vull el Reial Madrid. Sense miraments, sense dubtar-ho, amb confiança. Actualment el Barça té sis Champions menys que els blancs. Els càlculs més optimistes dirien que si algun dia els blaugranes poden atrapar el Madrid serà d’aquí 20 o 30 anys com a mínim, si és que ho arribem a veure mai. Per tant, des del punt de vista culer, un dels al·licients per passar-los la mà per la cara és guanyant-los una final als morros.

Però entenc que això té un doble vessant, que és que ells també et poden guanyar. Són 90 minuts, és un partit de futbol i el que pugui passar és imprevisible. Ens atreviríem a dir que la final serà molt igualada, que es decidirà per petits detalls. Segurament. Però ara per ara precisament el detall més important juga a favor dels de Luis Enrique: Leo Messi.

Messi-Suárez-Neymar

Tenir el millor jugador de tots els temps, en el seu millor moment de forma, motivat, físicament perfecte i acompanyat de Neymar i Luis Suárez -que demostren a cada partit la seva integració, complicitat i categoria-és una oportunitat que no es pot deixar perdre. Òbviament és un risc, i la solució fàcil és jugar contra el Juventus i treure’s de sobre com més aviat millor qualsevol opció que el Madrid guanyi la undécima. Però a la vida s’ha d’arriscar, i jugar la final contra el Madrid és gairebé com si t’atrevissis a fer botifarra amb les quatre manilles a la mà.

I no només seria guanyar la cinquena a la seva cara, també desencadenaria una crisi a la Casa Blanca evident. Perquè els faria mal, molt mal. I explicaríem als nostres fills i néts que vam viure aquest moment històric, com el Maracanazo del 50 o quan l’home va posar el peu a la Lluna. Seríem testimonis directes de la història.

Els pessimistes, però, que sempre n’hi ha, diran que l’Atlètic de Madrid l’any passat es presentava a Lisboa amb les mateixes premisses i que, de fet, ho van tenir a la mà fins al minut 93. És cert que el Reial Madrid no s’ha de menystenir mai. Però és ara o mai, perquè de Leo Messi a la història només n’hi haurà un. I el tens tu. I està motivat i en forma. Val la pena arriscar, no?