21/11/2018

Els dubtes de Valverde

2 min
Rubi, Valverde i Eusebio, ponents a la conferència de record a Johan Cruyff

Una de les comparacions inevitables que es fan a principi de cada temporada és determinar qui té més bona plantilla, si el Barça o el Madrid. I esclar, et bases en expectatives, en la projecció que esperes de determinats jugadors, i sovint ho relaciones amb el preu que han costat. Després, quan avança la temporada, la perspectiva canvia, a vegades radicalment.

El Madrid fa temps que va amb la bandera de no només tenir un bon onze sinó de disposar del que anomenen fons d’armari. Però després arriba l’hora de la veritat i tots aquells de qui s’esperava molt no donen el resultat que prometien. Homes com Isco i Asensio estan lluny del rendiment mínim exigit per a jugadors de la seva talla, Bale encara més i, en canvi, un criticat Benzema és el que s’està carregant l’equip a l’esquena i sorprenent tothom. I ja no parlem de les expectatives posades en Lopetegui i el fet que hagi durant tan poc.

I al Barça, tres quarts del mateix. Semblava que aquest any s’havia fitxat més o menys bé i que homes com Arturo Vidal i Malcom donarien un plus a la plantilla, i que Coutinho i Dembélé explotarien després del primer any d’adaptació. Però, en canvi, quan s’ha lesionat Messi, ha sigut Rafinha el que ha aconseguit la titularitat, i ell i Suárez -que sempre comença carregat de crítiques- han sigut els que han tirat del carro. Un Rafinha que al mes d’agost tenia un peu i mig fora del Barça i Valverde no semblava comptar gaire amb ell.

Dic tot això pensant en l’alineació del Barça aquest diumenge al Wanda. Amb la baixa de Rakitic i el dubte de Coutinho em costa molt pensar què farà Valverde. ¿Qui s’ha guanyat un lloc de titular contra un rival gran com l’Atlètic de Madrid a aquestes altures de campionat? Denis Suárez, que a mi m’agrada, és gairebé inexistent per a Valverde. Rafinha va passar de titular a la graderia contra el Betis. Dembélé està més pendent del que passa després dels partits amb música i llums que del que passa al camp. ¿Sergi Roberto? Jo el prefereixo al lateral. ¿Arturo Vidal? Massa perdut en el joc del Barça per ser titular. ¿La solució? Per sort no soc l’entrenador del Barça, perquè no ha de ser gens fàcil trobar-se en aquesta situació i entrenant la que a priori és una de les millors plantilles del món.

Ah, i parlant d’expectatives de principi de temporada, no em vull deixar Umtiti. El central francès, que l’any passat va fer una exhibició, aquesta temporada està desconegut. I, en canvi, Lenglet, sense fer soroll, ha estat impecable des que s’ha fet titular. És ben bé que en això del futbol tot és imprevisible. Afortunadament.

stats