DES DE LA CASTELLANA

Amb qui van els madridistes a la Champions?

L’aficionat del Madrid s’ha trobat ben aviat aquest curs amb un dilema que coneix molt bé el seguidor del Barça: un cop el teu equip ha quedat eliminat de la Champions toca decidir qui vols que guanyi la competició. Els blaugranes ho tenien molt fàcil, perquè la resposta era qualsevol que jugués contra els blancs, tot i que en les últimes edicions els seus desitjos no s’han acabat de complir. Però també hi havia aficionats que no s’amoïnaven gens, que un cop el Barça ja no competia tant els feia qui acabés guanyant la copa.

Ara el Madrid es troba en aquesta situació i el debat que tenen els simpatitzants és d’allò més divertit. N’hi ha que tenen claríssim que volen que el Barça quedi eliminat com més aviat millor. D’altres no volen que Cristiano sigui campió i pugui treure pit de seguir guanyant Champions tot i haver marxat del Madrid. Però la situació més complicada per a molts madridistes és una hipotètica final entre el Barça i el City. Què els faria més ràbia? ¿Veure el Barça guanyant o Guardiola, amb el seu llaç groc, campió d’Europa?

Alguns deuen pensar que si la guanyés Cristiano seria un mal menor per als madridistes. No pas. El portuguès no ha ofert cap mostra d’afecte cap al seu anterior club des que va marxar. Al contrari. No oblidem que un dels factors principals perquè abandonés el Madrid va ser que es va sentir maltractat, que no el van deixar convertir en el líder del vestidor, i que fins i tot el van arribar a xiular al Bernabéu. Ah, i econòmicament no va entendre que cobrés menys que Messi, sent ell el que guanyava Champions i Pilotes d’Or els últims anys i no l’argentí. Per tant, alguns madridistes, sobretot els de la zona noble, tenen molta por que sigui Cristiano el guanyador aquest any de la Copa d’Europa. Perquè tenen bastant assumit que les seves primeres paraules seran per recordar-se -i no pas positivament- del Madrid i segurament dels que hi manen.

Zidane ha ajudat a rebaixar l’estat d’ànim crispat que es vivia al club de Florentino. Però mentre que Messi segueix fent exhibicions i és ovacionat als camps on juga, ells guanyen en un partit avorrit que no els serveix per competir per la Lliga. Per tant, ara ja han de jugar la carta dels fitxatges i de la il·lusió. I estudiar el timing ideal per anar contrarestant els èxits del Barça en una, dues o tres competicions. Amb Militão no n’hi ha prou. Ni amb Hazard. Potser amb Neymar la cosa canviaria. Ho anirem veient.