El mite de les rotacions
El Madrid porta una ratxa impressionant des d’aquell inici de temporada dubitatiu. Va caure contra l’Atlètic i la Reial Societat però des de llavors l’equip ha anat a més i ha aconseguit uns grans registres en totes les competicions. Però ho ha fet confiant en un equip titular indiscutible i que només sofreix canvis quan són obligatoris o bé per lesió o per sanció.
Ancelotti ha aconseguit allò que passava quan érem més joves, al futbol dels nostres pares, que ens recitaven l’onze inicial de memòria. En el futbol modern, més o menys tots els equips poden tenir una formació de gala, però la reserven per a les grans ocasions. Durant la resta de partits van fent alguns canvis perquè tots els jugadors arribin endollats a la part important de la temporada.
Però l’entrenador italià del Reial Madrid ha tornat al futbol d’abans. Té els seus onze jugadors i si estan disponibles juguen segur gairebé sempre. Tot el contrari del Barça de Luis Enrique, que el difícil és que faci un onze igual en tots els partits que ha jugat aquesta temporada. Però, quina és l’opció correcta? No tot el que faci la majoria és el millor. Guardiola ja es va encarregar de trencar molts mites quan va ser l’entrenador blaugrana, com per exemple el de les concentracions. I va assolir la màxima esplendor el dia que van arribar tard a Pamplona i van guanyar el partit.
Ara el mètode d’Ancelotti sense rotacions es comença a posar en dubte. Primer per les lesions amb Modric, Bale i James, que han tingut problemes musculars. I després perquè al gener la duresa del calendari serà extrema i potser els jugadors acusaran el cansament. Durant l’aturada de Champions el calendari espanyol combina la Lliga amb la Copa del Rei, i en el quadre del Madrid, si tot va com sembla, s’haurà d’enfrontar a l’Atlètic primer i al Barça després. Però en Lliga haurà de jugar al camp del València, i el primer cap de setmana de febrer, al Calderón, a més de recuperar la jornada que es perd pel Mundial de Clubs. La temporada passada el Madrid es va despenjar de la Lliga per jugar-s’ho tot a la Champions, i hi van arribar amb les forces justes. Aquest any, amb moltes menys rotacions, s’ha de veure com arribarà al tram final. I sabrem si això de les rotacions és un altre mite del futbol o en aquest cas una bona gestió del físic i del fons d’armari del vestidor acaba sent clau a final de temporada.
