27/03/2019

La molèstia de les seleccions

2 min
La molèstia de les seleccions

La història de sempre. Cada vegada que hi ha una aturada de la Primera Divisió per tema de seleccions, l’actualitat s’omple la boca amb el tema de fitxatges. Això té una primera lectura molt òbvia: les seleccions no venen. No interessen, en aquesta època. Quan hi ha una fase final de Mundial o una Eurocopa, llavors sí. Però ara no. Als aficionats ens costa molt canviar el xip d’un diumenge a un altre. I en plena lluita de clubs, et costa veure combinacions antinaturals en plena competició de Lliga com Piqué i Sergio García o Rakitic i Modric jugant en el mateix equip.

No, cada cosa al seu temps. I si ja són horribles les aturades al primer tram de la temporada, que sempre coincideix amb el primer cap de setmana de setembre, el segon d’octubre i el tercer de novembre, aquest quart diumenge de març és matador. Una solució pràctica seria dedicar el final de temporada a les seleccions. En lloc d’acabar a finals de maig, ho acabes a principis, ja que no tindries les aturades; i després un mes o un mes i mig perquè facin el que vulguin amb les seleccions. Al juliol de vacances, i a l’agost sant tornem-hi. Tot ben ordenadet i pràctic. Un any com aquest, es jugaria la classificació per a les competicions continentals: Copa Amèrica, Eurocopa, etc. L’any següent es disputaria el torneig. El de després, la classificació per al Mundial i l’altre el Mundial. I tornem a començar. Cada cosa al seu lloc.

Però no, de moment ens segueixen molestant amb aquests partits que no serveixen per a res, que et fan amoïnar perquè no se’t lesioni ningú en un moment tan important de la temporada i fan que fins i tot alguns jugadors prefereixin fer recuperació que anar amb la seva selecció. I per això, com que no interessa als aficionats, les converses es giren cap als fitxatges i al mercat de cara a la propera temporada.

De qui més s’ha parlat és del Madrid, que necessitaran fer una neteja i una renovació important. Però que ho necessitin no significa que ho acabin fent. Perquè, com diu la saviesa popular, abans d’entrar, deixin sortir. I que surtin jugadors, en el món del futbol, no és tan fàcil. Que en vinguin tampoc. Com més noms vagin sortint aquests dies, més risc hi ha que es generin unes grans expectatives. I si les expectatives no es compleixen, generen frustracions. Llavors, tot pot acabar com va dir el gran John Benjamin Toshack, que els dilluns pensava en canviar deu jugadors, els dimarts set o vuit, els dijous quatre, els divendres dos i els dissabtes acabava pensant que havien de jugar els mateixos cabrons de sempre.

stats