La renovació de Cristiano

BarcelonaN’hi ha hagut prou amb un hat trick a la Champions perquè l’inefable Jorge Mendes truqui a la porta del Madrid per demanar la renovació de Cristiano. En les negociacions es discuteix si allargar el contracte tres anys, com vol el jugador, o només dos, que és el desig del club. El portuguès ja té 31 anys i segurament firmarà el seu últim gran contracte. Té ofertes d’altres clubs, com el PSG, però sembla que al final ha optat per seguir al Madrid, on porta set temporades i només ha guanyat una Lliga, una Champions i dues Copes del Rei. Segurament vol seguir com a líder d’un equip on tothom gira al voltant seu. Opta per la postura còmoda de no provar fortuna en un equip i una afició nous.

Més interessant és el punt de vista del Madrid. Que Florentino segueixi confiant en Cristiano com a pal de paller és significatiu. La seva relació amb Bale i Benzema és correcta i prou. Renovar-lo és renovar el seu lideratge i que Bale, sobretot, segueixi a la seva ombra. És apostar fins al 2020 per un jugador que basa la major part del seu talent en el seu físic i que ja veurem com envelleix. Aquesta temporada ha jugat tots els minuts de Lliga, perquè evidentment ho vol jugar tot. Quan necessiti descans, a veure com ho gestionen. Però segurament la gran pregunta de Florentino, més enllà de la sanció de la FIFA que li prohibirà fitxar si no avança el recurs, és que, si marxa Cristiano, a qui fitxa? El mercat no té els cromos que sempre li agradava comprar. Els millors són al Barça o al mateix Madrid. Si se’n va al portuguès, amb qui il·lusiona? De fet, la pregunta també és extrapolable a tots aquells culers, que n’hi ha, que es vendrien Neymar o, fins i tot, els més esbojarrats, Messi. Jo me’ls quedaria, evidentment, però si me’ls hagués de vendre, què faríem? Lewandowski? Pogba? No ens enganyem, és un altre nivell. Que el Madrid es decideixi a renovar Cristiano amb 31 anys demostra que no hi ha res que ho millori. És llavors quan valores la importància de les estrelles del Barça. I sobretot de Messi, que té dies bons i dies menys bons, però que duri.