Des de la Castellana

Les sensacions actuals del futbol

He de reconèixer que jo era un dels que no confiaven gens en Zidane com a entrenador. Pensava que, per molt que hagi sigut un dels millors jugadors de la història, no tindria les mateixes aptituds des de la banqueta. Sobretot veient el paper que estava fent amb el filial madridista quan Florentino Pérez el va pujar al primer equip. Però els resultats donen la raó al francès. Va agafar un equip mort amb Benítez i li va fer guanyar tres Champions seguides i una Lliga.

És veritat que no va destacar mai per un joc brillant, però és la sort que té a Madrid, que no li exigeixen res més que els resultats. Però ara ho ha tornat a fer. Va arribar a finals de la temporada passada i va tenir uns últims partits desastrosos. I ara, de mica en mica, ha anat refent l’equip, ressuscitant-lo fins al punt que ja acumula 20 partits consecutius sense perdre. I el que és més sorprenent de tot és que ha aconseguit que corrin tots i treballin. Segueix sense ser brillant però potser és un dels Madrids més col·lectius i sacrificats dels últims anys.

Això ja fa preveure uns vuitens de final espectaculars. Recordem que els blancs s’enfrontaran ni més ni menys que al Manchester City de Guardiola. I que els dos entrenadors no han parat de tirar-se floretes en les últimes setmanes. Una eliminatòria molt important per al català, ja que, amb la lliga totalment descartada, el seu gran objectiu serà la Champions, una competició que no guanya des que estava al Barça amb Messi. Serà un duel espectacular que significarà un punt d’inflexió per a un dels dos equips. Per als anglesos seria dir adeu a la temporada a principis de març. I per al Madrid seria un cop duríssim quedar eliminat a la primera ronda després de la fase de grups, contra Guardiola i en la competició que consideren més pròpia.

Això demostra com pot canviar el futbol. Ara el Madrid és líder i es veu fort. El Barça segueix adaptant-se amb urgències al nou entrenador. L’Atlètic de Madrid viu potser els pitjors moments de l’època Simeone. I a Anglaterra Kloop es veu fortíssim, Guardiola s’ho juga tot a la Champions i no descarteu mai Mourinho al capdavant del Tottenham. Sense oblidar-se de potser la millor plantilla del campionat, que també té la seva lliga guanyada, el PSG.

Però això és ara. Quan es va fer el sorteig era un altre panorama. I quan es jugui segur que les sensacions també seran diferents. Aquesta és la grandesa del futbol. Que, més enllà dels resultats i dels títols, hi ha les emocions que es viuen al llarg del camí. Tan meravelloses com efímeres.