Des de la Castellana

Ja que ens quedem sense futbol, aprofitem-ho

Ha costat però finalment el futbol ha pres la decisió més encertada que podria prendre. No té cap sentit jugar la competició a porta tancada. D'acord que la majoria d'espectadors miren els partits per televisió, i els que assisteixen al camp són una minoria, sobretot en el futbol d'elit, però els aficionats formen part de l'espectacle. Sense ells es perdria l'essència. Ja va passar l'1 d'Octubre en aquell Barça-Las Palmas que no s'hauria d'haver jugat mai. ¿De qui es queixaria Jordi Alba al marcar un gol si no hi hagués públic? Quines estranyes sensacions tindria l'àrbitre quan xiulés alguna jugada en contra de l'equip local i no hi hagués ni una sola reacció? ¿A qui demanaria Braithwaite que animés aixecant els braços després de tenir una ocasió d'atac?

És més, en els partits a porta tancada ¿hi poden anar els directius a la Llotja? Bé, sigui com sigui, no haurem de respondre cap d'aquestes preguntes perquè el seny s'ha imposat i s'han ajornat, com a mínim, les dues properes jornades de Lliga.

El més curiós del cas és que qui s'ha resistit més a aquest ajornament ha estat precisament... la Lliga! A través del seu president, Javier Tebas, ha intentat forçar que es juguessin els partits a porta tancada fins a l'últim moment, defensant la competició i les pèrdues milionàries per cada jornada que no se celebra. El representant dels clubs, anant en contra de la voluntat dels clubs. En canvi, hem pogut veure com la Federació Espanyola i el seu president, José Luis Rubiales, ha estat el màxim defensor de la suspensió, per tal de tenir contents els clubs i els jugadors, potencials votants per a les eleccions que finalment ha aconseguit avançar per abans de l'estiu.

Però encara que hagi sigut per interessos propis, la bona notícia és que no hi haurà futbol fins a nou avís. I dic bona notícia per salut i perquè la competició a porta tancada no té sentit. Però lògicament és una prova de foc per a molta gent que, a sobre que li demanen que no surti de casa, li prenen una de les principals distraccions de la seva vida: el futbol.

Però com que de cada desgràcia s'ha d'intentar treure'n la part positiva, i ja que no tindrem futbol actual durant uns dies, podem aprofitar per repassar partits del Barça de l'última dècada o del Dream Team per veure d'on venim i on som. D'acord que ja no hi ha aquella generació increïble de jugadors, però almenys quan algú s'ompli la boca de cruyffisme o de la importància de la possessió, no aconseguirà enganyar-nos tan a la lleugera com ara.