DES DE LA CASTELLANA

La setmana del contrast

Setmana de Champions. Setmana important en què el Barça ha assolit les semifinals després d’una exhibició del millor del món, Leo Messi. Les portades dels principals diaris esportius del planeta es rendeixen al Barça i a l’argentí. Molts destaquen que, juntament amb l’Ajax i amb el City, són apostes atrevides i atractives. No només guanyen, sinó que ho fan amb una marca pròpia, amb un segell distingit. I fins i tot els més agosarats hi veuen el denominador comú de Johan Cruyff, a qui recorden just ara que fa tres anys que ens va deixar en plena Setmana Santa.

Mentrestant, aquesta mateixa setmana el Reial Madrid ha jugat dilluns un partit de Lliga intranscendent contra el Leganés, que a més no va ser capaç de guanyar. A alguns madridistes de la cúpula blanca els ha semblat una humiliació. Jugar en dilluns i en setmana de Champions. Ja fa temps que denuncien que qui posa els horaris, sempre els intenta perjudicar. Ho han fet públic fins i tot en alguna roda de premsa, però ara, sense que s’hi juguin cap títol, s’ha buscat deixar-los en ridícul.

A això s’hi ha de sumar que, després de guanyar tres Champions seguides i quatre en cinc anys, ningú mai va parlar del seu joc espectacular o brillant. Gairebé només parlaven de Cristiano, com si ell fos el veritable responsable de guanyar aquesta competició. Però ara el portuguès també està eliminat i les mirades se centren individualment en Messi i col·lectivament en l’Ajax. Perquè els holandesos, encara que no acabin aixecant el trofeu a Madrid, són els grans guanyadors d’aquesta edició, per la seva gesta, pel seu estil i pel seu desvergonyiment.

Tot plegat fa que em plantegi un dubte: qui ha trobat més a faltar qui? ¿El Madrid a Cristiano o Cristiano al Madrid? Amb tots dos eliminats de la competició, em fa pensar que es necessitaven l’un a l’altre. Els blancs, perquè evidentment han trobat a faltar els gols del davanter i les seves actuacions estel·lars a Europa -això sí, guardant forces en molts partits de Lliga per donar-ho tot a la Champions-. I Cristiano, que no ha fallat perquè ha marcat a l’anada i a la tornada d’aquests quarts de final, ha trobat a faltar el pes de l’escut del Madrid. Aquell penal a l’últim minut, aquella errada del porter rival, la sort o aquell ADN, digueu-ne com vulgueu.

Ara, però, és el Barça qui s’ha convertit en el gran favorit per guanyar la competició. El Barça que necessita Messi i la seva màgia; i Messi que també necessita el Barça. I, si no, que ho preguntin a la selecció argentina.