OPINIÓ

La situació dramàtica del Barça

És tan preocupant que fins i tot el pitjor Madrid dels últims anys et guanya

A l’acabar el clàssic de diumenge, Gerard Piqué va fer unes declaracions a la zona mixta que eren una veritat com un temple. Va assegurar que s’havien enfrontat al pitjor Madrid dels últims anys. Totalment d’acord. Un equip absolutament innocent, amb llacunes defensives enormes i amb molt poc valor associatiu, entre molts altres defectes. Però el que es va deixar de dir el central blaugrana és que davant d’aquest Madrid tan pobre el Barça va ser incapaç de guanyar-lo ni de competir-hi els 90 minuts. I vull creure que aquesta segona part Piqué la sap i n’és conscient, però no la va voler dir públicament. De fet, crec que fins que no acabi la temporada cap jugador de la plantilla dirà el que pensa obertament.

Però és una evidència que això, des del punt de vista blaugrana, és dramàtic. Fins ara hem vist la quantitat de problemes institucionals, des de dimissions i el president anar acumulant càrrecs i responsabilitats fins al cas del Barçagate, que, mentre s’ho van estudiant, el temps passa i la gent ja parla més del coronavirus que de l’escàndol de les xarxes. Però ara arriba el drama esportiu i el Barça no aguanta competint un partit sencer. A la Champions ha tingut la sort que li ha tocat el Nàpols, però amb la sensació que com vingui un equip amb més cara i ulls et pot fer un repàs històric. I en Lliga ja fa dies, per no dir mesos o anys, que ho sabem: si Messi no apareix, no queda res. I Messi, que ha tapat totes les desgràcies d’aquest club durant molt de temps, és humà, s’ha fet gran i ja no és tan determinant com voldria. I, a més, cada vegada està més sol.

Total, que trobem un Barça arrossegant-se de mala manera per la competició. Amb la puntuació més baixa i la plantilla més adulta dels últims anys. Algú hauria de recordar a aquesta generació de guanyadors, que van portar el Barça a ser l’admiració de tot el món pel seu futbol, que el final d’una carrera també influeix en el record que queda a la memòria dels aficionats. I que és importantíssim saber retirar-se a temps i fer-ho de la manera més digna possible. No estic demanant que pleguin, però sí que siguin una mica més honestos en si mateixos. Perquè la seva actitud contagia els joves que haurien de ser el futur del club. Futbolistes de grandíssim nivell com Ter Stegen, Arthur o De Jong, que haurien de ser els pilars del Barça del futur, estan agafant els pitjors vicis dels veterans del vestidor.

I això és tan preocupant i dramàtic que, fins i tot el pitjor Madrid dels últims anys, et guanya.