DES DE LA CASTELLANA

Per què ha tornat Zidane?

Em va costar molt creure’m la notícia que Zidane tornava a ser entrenador del Madrid. D’entrada per Florentino Pérez. Al president blanc no li agrada que el deixin tirat, com va fer el francès l’any passat. Acostuma a apuntar-se aquestes coses i a no perdonar-les. Però no ha tingut més remei. Davant la por de ser xiulat al Bernabéu, i veient que encara quedaven sis partits i a Valladolid l’equip semblava una ànima en pena, havia d’actuar. I fer-ho amb l’únic home que és respectat per unanimitat al madridisme: Zidane. Mourinho era massa arriscat perquè té tants defensors com detractors. Per tant, calia empassar-se l’orgull, convèncer Zidane i buscar la tranquil·litat fins al final de temporada. Ara queden onze partits que serviran perquè els jugadors demostrin si mereixen seguir al juny o formar part de la necessària neteja de plantilla que urgeix al Madrid. Però les mirades s’han allunyat de la llotja.

Entesa la postura i actuació de Florentino, encara no entenc la de Zidane. Com ha pogut canviar d’opinió en vuit mesos? I per què ara i no amb la temporada acabada? Com l’ha convençut el president? La versió oficial és que el seu madridisme està per damunt de tot, i si el club el necessitava no podia dir que no. És cert que després de guanyar tres Champions seguides, al juny era difícil fer la neteja i revolució necessàries que ara sí que podrà fer. Em diuen que la seva dona, molt protagonista en la presentació, també ha jugat un paper important convencent-lo de tornar a entrenar l’equip. I ell és conscient que tot i guanyar a Europa, a la Lliga ho podia haver fet molt millor. Males llengües també parlen de promeses al primer equip al seu fill i porter Luca. I què no faria un pare pels fills…

Sigui com sigui, Florentino ja té entrenador i ara es pot concentrar en jugadors. En altes i baixes. Aquí és on disfruta. I encara més quan fa temps que no ho fa. Però el problema és que la resta de clubs saben que està desesperat i, per tant, l’estaran esperant. I la premsa de Madrid no hi ajudarà gaire, anunciant noms i més noms per il·lusionar l’afició mentre el Barça va aixecant títols, previsiblement. Neymar i Mbappé encapçalen una llista de jugadors en què també hi ha Hazard i Pogba. Tots són grans noms, però cars.

I mentrestant Cristiano, que ja el tenien en plantilla, remunta i goleja en la competició de sempre. Segurament va ser més clau ell que no pas Zidane en les últimes tres Champions guanyades pel Madrid.