Tot i l'adéu de Mourinho, el discurs no ha canviat gens al Madrid. És més, fins i tot podríem dir que ha empitjorat. Ara ja no és qüestió de l'entrenador; ara és la institució qui s'encarrega de mantenir la teoria de la conspiració. Acumular més d'una dècada sense arribar a cap final europea alhora que vols treure pit que ets el millor club de la història del futbol amb nou Copes d'Europa és una combinació que costa de pair.
Primer va ser el villarato , en què el president de la Federació Espanyola de Futbol instruïa els àrbitres perquè xiulessin a favor del Barça. Després aquest suposat poder culer va arribar a Europa amb aquelles famoses preguntes retòriques de per què també en aquesta competició ajudaven el Barça. Fins i tot a l'hora de programar els horaris dels partits, els operadors de televisió també ho feien per afavorir els culers. Tot plegat podria semblar cortines de fum que feia servir Mourinho per desviar l'atenció quan els resultats no acompanyaven. Però un cop el portuguès ha deixat el Madrid, sembla que el seu president no només s'ho va creure sempre, sinó que ha augmentat la llista d'enemics. Ara també hi suma la premsa de la capital, de qui creu que gairebé en la seva totalitat li està declarant una guerra personal utilitzant el club blanc. Fins i tot ha retirat les promocions al diari As .
I la derrota al Camp Nou no hi va ajudar gens. I com que Ancelotti no és Mourinho, tot i que ho va intentar criticant l'àrbitre a la sala de premsa, el Madrid va utilitzar la seva televisió i la web per criticar obertament la duresa i teatralitat dels blaugranes i el robatori arbitral. Una campanya per intentar convèncer els seus seguidors que estan lluitant contra els elements i que així és impossible. Quina poca memòria, oi? Que ràpid que obliden el penal d'Elx en temps de descompte, oi?
I només ha faltat que el president de la FIFA, Joseph Blatter, reconegués públicament que prefereix Messi abans que Cristiano perquè el victimisme agafi veracitat i augmenti la credibilitat del "tots contra el Madrid". I el pitjor és que la gent s'ho creu. En lloc de reconèixer que futbolísticament tenen molts problemes i que Ancelotti es va equivocar en el plantejament del Camp Nou, prefereixen creure que si perden és perquè els roben i si guanyen és perquè són els millors. Una manera evident d'empetitir cada dia més la institució del Reial Madrid. Beneïts debats sobre l'estil de joc que es tenen a Can Barça. L'època de queixar-se dels àrbitres, els culers la van deixar enrere als anys vuitanta.
