16/11/2018

Qui confia en la justícia?

4 min

Advocat, exconseller de JustíciaÉs sorprenent, però a l’estat espanyol no sembla que li preocupi gaire la credibilitat del seu sistema judicial. En qualsevol democràcia madura, la separació de poders és un valor essencial per mesurar la salut democràtica d’un país, i per això resulta incomprensible que les decisions dels tribunals es puguin veure interferides pel poder polític.

Els darrers episodis viscuts sobre la manera com s’ha renovat la cúpula judicial són prou eloqüents. Fruit d’un pacte entre els dos grans partits espanyols, PP i PSOE, hem conegut qui serà els nou president del Tribunal Suprem i de l’òrgan de govern dels jutges. El que ens ha deixat atònits en aquest canvi de cromos és que hem conegut abans el nom del nou president que el nom del vint vocals (independents) que l’hauran d’escollir.

L’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial és un sistema controvertit. Deixar-ho només en mans del poder legislatiu té el risc, com s’ha vist, del mercadeig entre partits polítics que aspiren a condicionar els nomenaments dels principals òrgans judicials (president i magistrats del Tribunal Suprem, i presidents de l'Audiència Nacional, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials). Per altra banda, si la decisió es deixés només en mans de les associacions professionals de jutges, tothom que ho coneix dona per fet que també es produiria una elecció endogàmica i corporativista. Lamentablement, en un cas i en l’altre es deixa de banda allò que és essencial: avaluar les persones pels seus mèrits i capacitats.

En la cultura política anglosaxona i en la germànica és una norma elemental que les institucions i els organismes de control s’han de compondre dels millors professionals i de persones idònies per al lloc. En els països on es valora el mèrit, les persones que tenen l’honor de formar part d’aquests òrgans sotmeten el seu prestigi, la seva credibilitat i la seva integritat a escrutini públic a través de procediments de selecció i de sessions de control amb preguntes exhaustives sobre la seva capacitat tècnica i sobre eventuals conflictes d’interessos. El problema de fons, doncs, no és que sigui el poder legislatiu escollit a les urnes qui decideixi sobre la composició del govern dels jutges sinó la falta d’escrúpols a l’hora de fer-ho des criteris partidistes i prioritzant la fidelitat a una adscripció ideològica per sobre dels mèrits i les capacitats. La lògica de blocs, comptant jutges progressistes, moderats i conservadors, no ajuda gens els ciutadans a tenir confiança, del tot imprescindible, en un dels pilars fonamentals de l’estat de dret.

Malgrat això, és evident que no es poden ficar tots els jutges en un mateix sac. Segur que la gran majoria dels més de cinc mil jutges que hi ha a Espanya, quan resolen les qüestions que els plategen els ciutadans, les empreses i les administracions, procuren fer la seva feina amb exigència i buscant les millors respostes, guiant-se pels criteris de la llei i de la justícia. Però la percepció de la gent no és aquesta.

La Comissió Europea elabora periòdicament els Eurobaròmetres, on pregunta als ciutadans dels 28 estats de la UE la seva opinió sobre aspectes molt diversos. Entre d'altres, la confiança en els respectius sistemes judicials. En el cas d’Espanya, quan es pregunta als ciutadans de tot l’Estat els resultats són molt preocupants i contrasten amb l’opinió que els ciutadans d’altres estats tenen dels seus sistemes judicials.

En l’Eurobaròmetre del 2018, Espanya ocupa el lloc 23 de 28. Només el 39% dels espanyols tenen una percepció bona o molt bona de la independència judicial; el 49% en tenen una percepció dolenta o molt dolenta. En el primer lloc hi ha Dinamarca, on el 87% dels ciutadans creuen que la justícia danesa és independent i només el 9% ho qüestionen. I a Alemanya, l’estat més poblat de la Unió Europea: el 74% confien en la justícia i el 17% en desconfien. Quan es pregunta per les causes que expliquen la percepció de falta d’independència judicial en el cas d’Espanya, el 74% dels ciutadans i el 81% de les empreses responen que és per causa de la interferència de la política i dels interessos econòmics.

Quan es pregunta als jutges si poden fer la seva feina amb independència i sense pressions, a Dinamarca i Alemanya valoren la seva independència amb un 9,9 i un 8,9 sobre 10. I també els jutges espanyols afirmen, amb una valoració d’un 8,7 que poden treballar amb independència, malgrat que la percepció dels ciutadans sigui molt diferent.

L’opinió dels ciutadans sobre la independència judicial hauria de ser un tema de gran preocupació per a qualsevol estat. Quan es traslladen als tribunals qüestions que només es poden resoldre des de la política o quan es deixa que el govern dels jutges es decideixi per quotes de partit, per a disgust dels ciutadans i de gran part dels jutges, el descrèdit està servit. Com va sentenciar el jurista italià Francesco Carrara, quan la política entra per la porta, la justícia salta per la finestra. Pagar aquest preu és un luxe que cap democràcia seriosa es pot permetre.

stats