Corona i virus

El rei d’Espanya ha de donar explicacions i assumir responsabilitats

Cassolada en un balcó de Barcelona durant el discurs del rei el 18 de març / TONI ALBIR / EFE

Menys de 24 hores després que el govern espanyol decretés per primera vegada l’estat d’alarma com a mesura per fer front a la pandèmia del coronavirus, a través d’un diari suís es filtra que el rei emèrit, Joan Carles I, havia ingressat cent milions d’euros en un compte suís, procedents de suposades comissions obtingudes arran de la construcció de l’AVE a la Meca per part d’empreses espanyoles. D’aquesta quantitat, seixanta-cinc milions d’euros ara es troben dipositats a nom d’una empresa panamenya, amb el rei Felip VI com un dels beneficiaris.

Les fiscalies d’alguns estats ja anaven darrere d’aquests diners i més tard o més d’hora acabarien aflorant uns fets de tanta gravetat, que eren coneguts per la casa reial des de fa anys. No pas per casualitat, tot això surt a la llum en el moment més crític que ha conegut en dècades la societat espanyola, que viu amb una gran angoixa l’avanç exponencial del coronavirus. Quan tota l’atenció informativa està centrada en la pandèmia, els morts es compten per centenars, els infectats per milers i els confinats per milions, es fa públic l'escàndol més important de la monarquia espanyola dels darrers quaranta anys amb la clara voluntat que passi desapercebut. Només una situació excepcional d’emergència podia tapar una notícia d’aquesta gravetat.

Per a qualsevol mandatari que no sigui intocable, que es conegui que té diners de procedència dubtosa dipositats en un altre país hauria suposat una dimissió immediata

Per a qualsevol mandatari que no sigui intocable, que es conegui que té diners de procedència dubtosa dipositats en un altre país hauria suposat una dimissió immediata i l’obertura d’una investigació penal per frau fiscal i tràfic d’influències. ¿Algú creu que el president de la República Francesa, el president dels Estats Units o el primer ministre de qualsevol estat europeu hauria pogut continuar en el càrrec si es descobrís que ha cobrat i evadit 100 milions d’euros en comissions? Per més que es pretengui fer-ho desaparèixer de la nostra vista amb tota la polseguera del coronavirus, el rei d’Espanya ha de donar explicacions i assumir responsabilitats. Cap estat democràtic pot acceptar que el silenci còmplice converteixi la inviolabilitat de la Corona en impunitat; seria un missatge pèssim a la ciutadania i un descrèdit encara més profund per a les institucions.

La casa reial espanyola està tocada per la corrupció. Quan Joan Carles I era rei ja va apartar el seu gendre Iñaki Urdangarin de l’agenda oficial amb la voluntat de col·locar un tallafocs que aïllés la Corona dels escàndols de corrupció que van portar el marit de la infanta Cristina a la presó, condemnat per malversació de cabals públics. Ara Felip VI, que va accedir al tron l’any 2014 després de l’abdicació de Joan Carles I, també ha apartat el seu pare de la casa reial, li ha retirat l’assignació i ha dit que renunciarà a la milionària i opaca herència que ara hem conegut tots.

El rei Felip VI ha fet el possible per rentar-se la cara davant d’uns fets tan greus i també ha fet el possible per no donar explicacions. Aquesta setmana, per segon cop des del començament del seu regnat –el primer va ser el lamentable discurs del 3 d’octubre de 2017, dos dies després del referèndum d’independència organitzat a Catalunya–, va adreçar-se a la ciutadania amb un missatge carregat de tòpics i obvietats a propòsit de la pandèmia del coronavirus. Amb una actuació postissa i forçada va donar ànims a la població, va agrair l’esforç del personal sanitari i va exaltar l’orgull patri per combatre el virus. Un rei que regna però que no governa val, en aquestes circumstàncies, el que valgui la seva autoritat moral, que és ben escassa i totalment mancada de lideratge. Del que no va dir ni una paraula, quan era un aparador magnífic per assumir responsabilitats, va ser dels milions del rei emèrit. Mentre això passava, a molts balcons de Catalunya, i també de la resta de l’Estat, repicaven les cassoles al cant de #CoronaCiao. 

El pacte de silenci d’una gran part del sistema polític espanyol i de l’establishment madrileny per amagar les vergonyes de la casa reial ha servit per tapar moltes coses, però no pot ser infinit. La monarquia espanyola a cada bugada ha perdut un llençol i el seu crèdit ja és en zona de mínims. Per més que es neguin a acceptar-ho, per a una part cada vegada més important de la societat espanyola ha començat un compte enrere sense aturador per qüestionar una monarquia deslegitimada per la falta de carisma i d’ auctoritas i corcada per la corrupció. Amb aquest panorama, cada dia més ciutadans demanaran la vacuna de la república per combatre el virus de la corrupció.