CORRUPCIÓ, LA IMPUTACIÓ DE CRISTINA

I ara li toca el rebre a la línia successòria

El cosí de Letícia aireja més draps bruts de la Zarzuela

No para de ploure sobre la teulada foradada de la Zarzuela, i les goteres converteixen en un mar d'adversitats el futur de la monarquia. Ja no són només les relliscades del rei en caceres de luxe a Botswana ni l'atrafegada vida amorosa. Tampoc l'enuig mal dissimulat de la reina Sofia. Ni els problemes d'Iñaki Urdangarin amb la justícia o la perspectiva de veure, per primer cop a la història, declarar una infanta d'Espanya davant un jutge.

Un monàrquic convençut podria consolar-se pensant que aquestes càrregues de profunditat comprometen el cap d'estat però no la institució, que compta amb un sòlid aspirant a la corona i una família aparentment perfecta que ja ha fabricat fins i tot un petit crani per portar la corona en tercera generació.

Efectivament, la peça més sòlida és el príncep Felip. Una persona discreta, formal, preparada, que parla amb solidesa i que no diu mai ni una paraula més enllà d'una altra. El rei perfecte del segle XXI. Però les desgràcies no vénen soles, i la reialesa últimament té tots els números de la rifa de les contrarietats. Ara sembla que també podrien començar els problemes per a l'hereu, que ja presencia durs atacs al seu punt més feble: la princesa Letícia.

No és l'habitual acarnissament de la premsa del cor, que ja fa temps que no respecta ni la sagrada descendència dels Borbons. L'ataquen per les operacions d'estètica, per l'estilisme, pel caràcter, per com tracta el príncep, i per altres foteses. Ara ha començat el foc real.

El seu cosí germà David Rocasolano, que com a advocat la va assessorar quan va començar a sortir amb Felip, publica un llibre que podria ser més que una molesta pedra a la sabata per a la institució. Adiós, Princesa , escriu el seu autor, és "la història del xoc d'un gran tren exprés, els Borbons, contra una modesta caravana de gitanos, els Ortiz-Rocasolano. Ens han atropellat i ni tan sols s'han preocupat de mirar enrere". Conté un munt d'anècdotes tan interessants per al lector com incòmodes per a la família reial així com dades que, si es confirmen, tindrien conseqüències no gens menyspreables per als prínceps.

Els papers de la clínica

El punt més polèmic del llibre és el que fa referència a la delicada petició que, suposadament, Letícia va fer al seu cosí poc abans de casar-se amb el príncep: que fes desaparèixer de la clínica Dator de Madrid els papers que testimoniaven que es va sotmetre a una interrupció voluntària d'un embaràs de la seva relació anterior.

Letícia i el príncep l'hi haurien demanat no només per ocultar-ho als reis i a l'opinió pública sinó també perquè "segons el dret canònic, la meva cosina estava excomunicada". I l'excomunió hauria impedit el casament amb l'hereu de la Corona. L'advocat inclou al llibre fotocòpies dels papers que ell mateix va anar a recollir a la clínica. ¿Com reaccionarà l'Església espanyola, liderada per Antonio María Rouco Varela, davant la comprometedora revelació?

L'exadvocat de la princesa dóna també detalls del document de "capitulacions" que va firmar Letícia abans de la boda reial. S'hi garantia a la futura princesa que en cas de separació tindria "una assignació oficial, una residència d'estiu i una altra d'hivern". Però, a canvi, hauria de renunciar totalment a la custòdia dels fills.

En altres capítols, l'autor relata nombroses anècdotes sobre el rei que no n'afavoreixen la imatge. En diu que "mai ha tingut un gest carinyós o d'afecte cap al seu fill ni cap a ningú". I afegeix que el monarca "tracta tothom amb una indiferència i un menyspreu tan palpables que impressionen". "Com si estigués per sobre del bé, del mal i de nosaltres. Com una deïtat a un insecte".

La seva cosina no en surt tampoc ben parada. En diu que ha volgut "salvar constantment Espanya imposant a la nostra humil família actituds hipòcrites, coartant llibertats personals, convertint cada gest en un greuge i mesurant cada paraula".

També desvela algunes polítiques del príncep, com que el seu pare i ell prefereixen la coexistència de la monarquia amb governs del PSOE "perquè deixen més llibertat que el PP", i la seva oposició a una reforma constitucional per establir el règim successori a la monarquia i derogar la llei sàlica, que impedeix que una dona sigui hereva al tron quan hi ha un fill baró. "El debat s'ha de plantejar al moment oportú, quan la successió arribi", va puntualitzar Felip.

El moment de més tibantor entre els Borbons i els Ortiz-Rocasolano es va produir arran del suïcidi d'Érika, germana de Letícia. L'autor descriu escenes de gran tensió al funeral, amb una escridassada pública de la parella de la difunta al monarca culpant-lo directament del tràgic desenllaç per la pressió mediàtica a què es va veure sotmesa.

La Casa del Rei intenta aturar-ho

Els esforços de la casa reial s'han centrat en les últimes hores a demanar que els mitjans donin mostres del seu "sentit de la responsabilitat" i limitin la difusió d'aquest llibre. Segons l'editorial Foca, el llibre -que havia de sortir a la venda dilluns- el podria requisar la policia per evitar que es vengui, cosa que desmenteix la Zarzuela.

L'autor atribueix al parentesc amb Letícia la seva vinculació en el cas Ciempozuelos, l'escàndol de corrupció que va provocar la dimissió de l'alcalde socialista del poble, Antonio Torrejón, pel suposat cobrament de comissions milionàries. I acusa Letícia de deixar-lo de banda quan se'l va relacionar amb aquest afer. Aquest podria ser el despit que hauria motivat la redacció del llibre, que conté entre línies el profund ressentiment de l'autor amb tota la família, inclosos els seus propis pares.