Opinió 25/01/2014

Un "projecte il·lusionant"

i
Carme Castells
3 min

El batle Mateu Isern aprofità el seu discurs als premis Ciutat de Palma per anunciar que impulsarà la declaració de Palma com a Patrimoni de la Humanitat. Un bon gol que va clavar a l'equip contrari, que es reunia en aquells moments a Can Alcover i, ai las, es va quedar sense titular a l'endemà. Queda per aclarir el gens secundari detall de quins elements faran la ciutat valedora de la declaració de valor universal excepcional per part de la Unesco. Sobre la taula -on hi deu haver el plànol de la metròpoli, per facilitar la feina d'anar encerclant les opcions- hi ha un ventall de possibilitats: la ciutat Gòtica, els Patis, el castell de Bellver, el Call Jueu… El Consistori crearà una comissió d'experts "altament qualificats" que s'encarregaran d'estudiar el cas i determinar la candidatura més idònia a presentar.

De tot plegat se'n dedueix, més que cap altra cosa, que l'Ajuntament de Palma vol el títol, i això em du a pensar -a desitjar, com a ciutadana- que previ a l'anunci ja s'han analitzat els pros i contres d'emprendre aquest camí. I quan dic camí no just em referesc al que ens ha de conduir a ser Patrimoni Mundial de la Unesco -l'anàlisi dels experts, l'elaboració del dossier del projecte, la defensa de la candidatura amb tota la diplomàcia que implica-, sinó el traçat que guiarà la Ciutat a continuació, d'acord amb el preceptiu pla de gestió a desenvolupar per mantenir el títol.

Desconec qui s'ha encarregat de fer aquesta anàlisi prèvia, ja que la comissió d'experts tot just s'està formant, però crec obligat reflexionar-hi. L'anunci del batle ha generat moltes preguntes, i la primera no ha de ser en quins béns patrimonials se centrarà la candidatura, sinó si volem ser declarats Patrimoni de la Humanitat, i per què. I encara més: què ens suposarà? què hi haurem d'aportar? què ens reportarà? hi tenim possibilitats, d'acord amb l'estratègia global de la Unesco, que construeix una llista "equilibrada, representativa i creïble" on es limiten les declaracions per a una Europa hiperrepresentada?

Tot i això, a la vista de la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco, amb 981 llocs declarats, endevinam que si tants altres han rebut la medalla, és que deu ser bona i també la volem. Cas semblant a la titulitis (o inauguritis ) que ha assolat la nostra illa, una pandèmia de naturalesa cíclica que afecta governants de tots colors i tendències, amb puntes de màxima manifestació en èpoques preelectorals -com l'actual, per cert. En la gloriosa Edat del Totxo de la nostra terra, anys previs a l'esclat de la bombolla immobiliària que ens ha deixat en pèl, aquest mal es manifestava recurrent en projectes d'infraestructures que necessàriament havíem de tenir (sobretot si a cal veí en tenien): poliesportiu, centre cultural, museu del que sigui, biblioteca, escola de música, teatre, auditori... Les institucions emprenien el "projecte il·lusionant" i el feien realitat, sense tenir en compte que el recorregut d'aquest havia d'anar més enllà de la foto de la inauguració. I d'això se'n deriva l'actual panorama d'equipaments culturals i esportius de Mallorca, un inventari de centres disfuncionals perquè no tenen recursos, o no tenen públic, o no tenen cap raó de ser.

No trec raó al batle de Palma quan diu que aquest "projecte il·lusionant" ha d'aglutinar tots els partits. Tota la societat, a dir ver: incloent-hi governants i oposició, ciutadans de tots colors i senyeres, fins i tot (o sobretot) els agents del sector cultural que darrerament es cohesionen al marge de les polítiques oficials, com els que eren a Can Alcover mentre Isern feia el seu discurs. Ser Patrimoni Mundial, supòs que això ja ho sap, no és res que atanyi només a les pedres dels patis o a la rosassa de la Seu: atany a la comunitat on s'enclaven i com aquesta integra el seu patrimoni en la gestió global, preservant-lo i atorgant-li una funció en la vida col·lectiva que contribueixi al desenvolupament local (i no, no només es refereix a potenciar el turisme d'hivern). La dimensió participativa és crucial per als projectes, i des de la Unesco s'insisteix en la implicació activa de tots els grups d'interès, tant en la candidatura com en la gestió. Ens pot il·lusionar que Palma defensi i aconsegueixi la declaració, sigui quin sigui l'element o conjunt que la faci valedora, sempre que tinguem clar que això és el que volem i podem defensar. I que allò que emprenem no és la cursa per rebre cap medalla, sinó un camí que ens ha de transformar col·lectivament, col·locant en un lloc prioritari del nostre sistema de gestió el patrimoni -tangible i intangible- que ens distingeix. Cosa que, per cert, podríem anar fent al marge de cap distinció...

stats