Armes espanyoles per a l’Aràbia Saudita

L'article llegit per Carme Colomina

TRANSPARÈNCIA. Les autoritzacions per exportar armes de fabricació espanyola -material de defensa i armament pesant, antiavalots o de caça i de tir esportiu- han arribat a una xifra sense precedents, més de 21.825 milions d’euros, en els últims dos anys. Les armes continuen sent un gran negoci en un món convuls, on les amenaces canvien i se sofistiquen, però la cruesa de la guerra i la competició global de poder, que es mesura a través de la capacitat d’inversió en armament, continuen amb la mateixa vigència i, fins i tot, amb més actors. El negoci de les armes està fet de secrets oficials, interessos econòmics i geoestratègia de conveniència. Per això que el govern espanyol comparegui aquest dilluns davant el Congrés de Diputats per donar dades sobre les exportacions d’armes ja és un primer pas cap a la transparència. No és només una qüestió de xifres sinó, sobretot, de la destinació d’aquestes vendes; de les armes espanyoles que alimenten la maquinària repressiva de governs que violen els drets humans i el dret internacional humanitari, a l’Aràbia Saudita, als Emirats Àrabs Units o a Israel.

RESPONSABILITATS. Les importacions d’armament des del Pròxim Orient s’han duplicat en els últims deu anys, impulsades pels conflictes regionals, per les guerres de Síria i el Iemen, que fan insostenible l’ambivalència d’un comerç que mata civils i alimenta l’enquistament de la violència. FundiPau, Amnistia Internacional, Greenpeace i Oxfam Intermón han advertit el govern espanyol que, amb aquestes transaccions, pot acabar actuant de còmplice en els crims de dret internacional que cometran els seus clients amb algunes d’aquestes armes subministrades. Precisament, l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa va coincidir amb l’escàndol de les 400 bombes de precisió que Espanya, en teoria, es desdeia d’enviar a l’Aràbia Saudita però que al final sí que va acabar-li subministrant. Per això Greenpeace ha batejat la política d’aquest govern com un “no però al final sí”. El 2018 no es va aprovar cap venda d’armes a la monarquia saudita, però un any més tard les autoritzacions del govern van créixer fins a trenta vegades més. I això que el setembre del 2019 l’ONU havia demanat que no se subministressin armes que es poguessin utilitzar en la guerra del Iemen, on la devastadora intervenció saudita li ha valgut acusacions internacionals de crims de guerra. Un informe recent de les Nacions Unides els acusa de bombardejos indiscriminats, assassinats, detencions arbitràries, desaparicions forçades, tortura, violència sexual, reclutament de nens i destrucció i atacs a població civil amb bombardejos a hospitals, instal·lacions d’aigua, mercats, cases i autobusos.

En els últims dos anys, Espanya ha venut dos avions de transport militar, granades de morter, munició d’artilleria i bombes guiades per làser.

CONTRACTES. L’Aràbia Saudita és un negoci milionari per a Espanya -i, segons investigacions periodístiques, també per al rei emèrit-. Ni el brutal assassinat del periodista Jamal Khashoggi, esquarterat a l’ambaixada saudita a Turquia, va frenar el desenvolupament de l’AVE de la Meca a Medina.

L’Aràbia Saudita és el tercer país del món que més penes de mort executa -després de la Xina i l’Iran-; assassina periodistes; engarjola feministes i esborra la presència de les dones darrere una llarga llista de prohibicions, tuteles i anorreament de la seva presència física, i reprimeix amb violència qualsevol bri d’oposició o pensament crític. És l’Aràbia Saudita exportadora del wahhabisme, extremisme sunnita estès a cop de petrodòlars a gran part del món musulmà i a moltes capitals europees. Aliada tradicional dels Estats Units i blanquejada ara pel món del futbol per obra i gràcia del talonari. En aquest escenari de reordenament d’influències regionals, el poder saudita s’aferma. Creix a l’ombra de la política sense escrúpols ni memòria. La venda d’armes és la peça més sensible d’aquesta diplomàcia espanyola feta de contractes i connivències.