12/01/2020

Batalles judicials i polítiques

3 min
Batalles judicials  i polítiques

PRECEDENTS. Comença un nou capítol de la batalla política de l’independentisme, ara des de l’interior del Parlament Europeu, amb Puigdemont i Comín als escons de l’hemicicle d’Estrasburg mentre la confrontació de resolucions judicials europees i espanyoles manté Junqueras empresonat a Lledoners. Han sigut unes setmanes de vertigen. D’estratègies a curt termini -per garantir acords d’investidura- i de lectures del dret europeu amb conseqüències més enllà de la crisi espanyola. Amb l’euroescepticisme canviant de bàndol a cop de resolucions i anuncis oficials.

Res del que passa amb el procés independentista a les institucions europees té precedents i res respon a una única estratègia. Brussel·les està enmig del seu propi procés de reafirmació -o, com a mínim, de redefinició-. Cada discussió sobre drets, sobre legalitat, repressió policial o separació de poders que s’ha plantejat en la confrontació entre l’Estat i l’independentisme català sempre ha tingut més d’una segona lectura a la UE: pels forats negres de l’estat de dret a Malta, la criminalització de l’oposició a Hongria o les agressions contra la independència judicial a Polònia o Romania.

La resolució del Tribunal de Luxemburg del 19 de desembre “és una reivindicació del dret europeu i del Parlament com a institució”, assegura un membre de l’Eurocambra. El Tribunal de Justícia de la UE reforça la sobirania del Parlament per davant de qualsevol filtre que pretengui imposar un estat membre i deixa en evidència, així, els serveis jurídics de la Comissió i el Parlament, que, fins aleshores, havien fet costat a la lectura restrictiva de la justícia espanyola.

CONTEXT. Què passa, però, entre l’acatament immediat del president de l’Eurocambra, David Sassoli, i l’anunci d’avui oficialitzant la finalització del mandat de Junqueras amb data de 3 de gener del 2020? Què ha passat des d’aquella reunió tensa entre Sassoli i la socialista Iratxe García, cap del grup socialdemòcrata europeu del 19 de desembre? Diuen des de l’entorn de l’italià que, entre les pressions externes i la militància interna no només dels diputats sinó també d’una part del funcionariat, Sassoli ha decidit refiar-se únicament dels seus serveis jurídics. La sentència de Luxemburg era “inapel·lable”, diuen, però l’“embolic jurídic” posterior ha complicat l’escena.

Sassoli va entendre que havia “de tenir en compte el context ambiental”, assegura un alt funcionari europeu, convençut que “el Parlament no ha de solucionar un problema que ha creat la Junta Electoral Central”. El problema, però, és europeu. És un xoc jurídic i un precedent en la finalització de la immunitat d’un eurodiputat, en un Parlament on és molt difícil trobar casos previs de suplicatoris per motivacions polítiques comparables.

DEBAT. Hi ha una majoria a l’Eurocambra que recorda molt bé com va ser el debat al ple del 4 d’octubre del 2017, després de la violència policial de l’1-O. Els discursos oficials dels grans grups van tancar files contra l’independentisme però això no amaga les tensions internes a les grans famílies polítiques, en la mateixa reunió del col·legi de comissaris l’endemà del referèndum, o les crítiques incòmodes que es van sentir en més d’una capital europea. Aquell dia, després de la sessió a Estrasburg, un eurodiputat espanyol admetia amb preocupació a un funcionari europeu: “Aquest l’hem pogut salvar però si en ve un altre no sé què passarà”. Aquest nou debat arribarà amb la tramitació del suplicatori per retirar la immunitat a Puigdemont i Comín. Si la petició s’aprova a la comissió d’Afers Jurídics -on ja treballa Esteban González Pons-, la discussió al ple serà un examen al sistema judicial espanyol, i un desafiament per a la cohesió interna dels grups polítics i del mateix Parlament. Per això cada cop hi ha més veus, dins i fora de la institució, que no tenen cap pressa perquè arribi el debat.

stats