Baviera com a símptoma

FRUSTRACIÓ. Angela Merkel sempre ha estat més una gestora que una visionària. Però en època de promeses fàcils, enemics magnificats i anuncis de revolucions conservadores, la grisor surt cara. Els resultats sense èpica semblen insuficients per a la mobilització quan hi ha partits, governs i gurus transatlàntics aliant-se per transformar l’ordre polític europeu.

Alemanya viu el principi del final d’una era. L’epíleg d’aquella bassa d’oli merkeliana estable i hegemònica.

Alemanya s’ha fet més europea. L’escenari polític s’ha polaritzat i el país i el govern viuen sota l’impacte de la dreta populista.

Als líders bavaresos els agradava dir que no hi havia dreta democràtica legítima a la dreta de la CSU, però avui Alternativa per a Alemanya lidera l’oposició democràtica al Bundestag. L’enduriment del discurs antiimmigració dels socialcristians no ha evitat l’arribada del populisme euroescèptic també al Parlament bavarès. I un atur per sota del 3% no evita un sentiment de frustració que mobilitza abstencionistes i deixa a casa votants tradicionals.

POPULISME. La UE es radicalitza. Alemanya es polaritza. Més de 240.000 persones es van manifestar dissabte a Berlín contra el racisme i els incidents xenòfobs que s’han viscut a l’est del país. Contra el retorn del nazisme i en favor del salvament marítim dels refugiats que travessen el Mediterrani.

El moment populista bavarès no és fill d’Alternativa per a Alemanya (AfD) sinó de la CSU. Durant la crisi econòmica i financera els socis de Merkel van liderar la mà dura contra Grècia i la concepció d’una solidaritat condicionada a un rigor que mai va ser suficient.

Amb la crisi migratòria, la democràcia cristiana bavaresa es va girar contra Merkel. Paral·lelament, el populisme d’Alternativa per a Alemanya evolucionava de partit antieuro a moviment xenòfob, explotant l’arribada d’un milió de migrants l’any 2015. És el Baviera first que exhibia la candidata de l’AfD en campanya.

Avui els votants de la CSU s’han revoltat –a dreta i esquerra– contra una Alemanya bavaresa i una Europa que ells van intentar modelar a través de Berlín. Però també han votat contra els últims casos de corrupció d’un partit amb poder absolut. Contra l’encariment dels habitatges que expulsa gent treballadora de les grans ciutats. Baviera ha castigat altra vegada la Gran Coalició (cop electoral a Merkel i als socialdemòcrates) però, sobretot, fa novament de recordatori que també en temps i territoris de prosperitat els partits majoritaris estan en crisi, la dreta es radicalitza i la socialdemocràcia s’esvaeix encara més -enfonsada fins a un cinquè lloc i amb Els Verds exercint d’alternativa a l’esquerra.

ALTERNATIVA. L’escenari polític europeu es va posicionant davant el xoc sobre principis fonamentals que, segons Angela Merkel, definirà la cohesió de la futura Unió Europea. Hi ha una revolució conservadora en marxa. Una “societat incivil” -com l’anomena el politòleg del Carnagie Europeu, Richard Youngs- organitzada i mobilitzada que va provant d’imposar la seva agenda política. S’ha vist en el referèndum contra l’avortament a Irlanda, contra el matrimoni homosexual a Romania, contra les ONG que ajuden els refugiats a Hongria.

Steve Bannon i el seu The Movement -instal·lat a Brussel·les- estan novament de gira per gairebé una vintena de països europeus per oferir suport, lideratge i argumentari. A l’altra banda hi ha l’Europa d’una Angela Merkel i un Emmanuel Macron en hores baixes. La seva autoritat s’esvaeix a casa i a la UE, de manera que la renovació real pot venir pels fets. Sense polítiques radicals -des de la renda bàsica fins a la lluita real contra la corrupció, la transparència dels processos democràtics i la defensa de la immigració necessària amb vies legals d’entrada a la Unió- no hi haurà alternativa real.