03/02/2013

Brussel·les i l'estratègia de l'estruç

3 min
BUSCANT EL SEU LLOC  Mariano Rajoy el 26 de gener  a la cimera entre la UE i l'Amèrica Llatina.

"Amb la senyora Merkel bé, molt bé", deia un Mariano Rajoy apressat per entrevistar-se amb la cancellera alemanya fa només uns dies a Santiago de Xile. Les coses no anaven bé. Se les havien tingut a través de declaracions a la premsa, amb el president espanyol demanant a Alemanya "mesures expansives" per reactivar l'economia i la cancellera contestant que ja contribuïen prou a enfortir l'eurozona. Rajoy hi devia anar tocat perquè, només unes hores abans, el president xilè, Sebastián Piñera, l'havia rebut a la cimera dels països llatinoamericans i caribenys amb un: "Benvingut a l'hemisferi sud, benvingut a un món millor... El veig bé, molt millor del que m'imaginava".

Aquesta és la realitat de Mariano Rajoy. Relegat al paper de comparsa a l'Amèrica Llatina, alliçonat a Europa, i ara sota sospita a casa.

Exasperant indecisió

El president espanyol ja no és "aquell tipus avorrit però seriós, que passava desapercebut a les reunions europees", com el descrivia divendres un politòleg alemany. Rajoy, que va arribar al poder assegurant a Merkel que ells serien "els prussians del sud que imposarien les retallades", s'ha convertit en un problema. El Financial Times -que dijous va veure com l'escàndol de corrupció que arrossega a Rajoy es convertia en la tercera notícia més llegida del diari- ja advertia, fa dos mesos, de la "creixent exasperació" que hi ha a Brussel·les amb "la indecisió" del president espanyol.

Demà, quan Rajoy arribi a Berlín per entrevistar-se amb Angela Merkel, anhelarà ser el tipus avorrit que passa desapercebut. Hi ha "preocupació" a les institucions europees "pels efectes" que l'últim episodi del cas Gürtel pot tenir "en la imatge del país i en la resposta d'una ciutadania a la qual se li exigeix austeritat i sacrificis", reconeixia a l'ARA un funcionari europeu. L'ambaixador dels Estats Units a Madrid, Alan Solomont, ho ha dit claríssimament. En un moment de crisi com aquest "la credibilitat del govern" és molt "important" i cal que l'executiu espanyol "esvaeixi" de manera "decidida i contundent" qualsevol dubte.

Rajoy té "la credibilitat malmesa" -assegura un alt funcionari comunitari- "si abans als consells europeus ja no aportava res, ara encara ho farà menys". L'últim gest quixotesc de Madrid va ser votar contra l'elecció del nou president de l'Eurogrup com a protesta per la poca presència que té Espanya en el govern de tots els organismes i les institucions europees. Rebequeria contra la irrellevància. És el preu de la debilitat, però també de la poca capacitat negociadora de l'executiu. "Ara ja que s'oblidi de la presència internacional -continua aquest funcionari-, perquè està tocat de mort en l'àmbit polític i econòmic".

Dijous hi torna a haver cimera a Brussel·les. Picabaralla pel futur pressupost de la UE. La màxima aspiració espanyola serà quedar-se com està. Cuidar la política agrícola comuna i els fons regionals, i no fer enfadar Angela Merkel. Aquesta cimera ja tindrà un dolent: el britànic David Cameron, i la seva tisora. Rajoy, un cop més, callarà. És l'estratègia que l'ha portat fins aquí i la que el pot salvar dels retrets d'alguns col·legues europeus que també tenen brutícia sota les catifes.

Un afer intern

La màxima preocupació de Merkel avui és la seva reelecció. Cada nova concessió econòmica a la UE li suposa un problema al Bundestag i l'últim que vol és un escàndol amb Mariano Rajoy que doni munició als que qüestionen els programes de rescat. Merkel mirarà cap a una altra banda. Com també va fer divendres la Comissió Europea, esquivant el bombardeig de preguntes dels periodistes i les insinuacions que Brussel·les només carrega contra la corrupció d'alguns estats membres i no obre la boca per censurar alguns altres. "És un afer intern", contestava la Comissió, aferrada al seu mantra.

Rajoy podrà amagar el cap i ningú li dirà res. L'estratègia de l'estruç s'encomana. Així, amagats tots sota la taula on soparan al Consell -regal de Silvio Berlusconi als seus col·legues europeus- potser no sentiran els clams contra la corrupció.

stats