Contra el superestat de Brussel·les
Quan l'actual primer ministre britànic, David Cameron, defensa el mercat únic i carrega contra el poder d'una Brussel·les convertida en superpoder burocràtic no fa res més que aferrar-se a l'herència política i ideològica de la seva mentora, Margaret Thatcher. La història comunitària recorda perfectament el discurs que la Dama de Ferro va pronunciar el 1988 al Col·legi Europeu de Bruges. "No vam fer retrocedir les fronteres de l'estat a la Gran Bretanya per veure després com es tornaven a imposar a nivell europeu, amb un superestat europeu que exerceix una nova dominació des de Brussel·les", va advertir Thatcher. "No hem treballat tots aquest anys per alliberar el Regne Unit de la paràlisi del socialisme, només per veure com es torna a infiltrar per la porta del darrere a través del control central de la burocràcia de Brussel·les", els va etzibar la primera dona que liderava amb mà de ferro una potència occidental. El socialisme que demonitzava Thatcher era doblement perillós perquè, a més, parlava francès: la Comissió Europea estava presidida per Jacques Delors i a l'Elisi regnava François Mitterrand.
Aquella Europa del mercat únic que avui defensa Cameron amb les dents, i que Thatcher vivia com una amenaça a la liberalització que havia imposat al seu país, ja havia començat, però, a doblegar-se a les exigències de la Dama de Ferro. Feia quatre anys -en una cimera a Dublín el 1984- que el Regne Unit havia aconseguit que Europa li dissenyés un xec a mida, que li permetia recuperar bona part de les aportacions que l'illa feia al pressupost comunitari. Thatcher havia pronunciat aleshores el seu famós " I want my money back ", cansada de pagar per una política agrícola comuna que no revertia en la minsa pagesia britànica. Va ser la primera de moltes excepcions. Thatcher va posar les bases polítiques per a aquesta relació amor-odi entre Londres i Brussel·les que s'ha traduït en una llarga sèrie de concessions als britànics, que sempre han sentit que la legislació europea amenaça la seva sobirania política.
La reunificació alemanya
"Vam vèncer els alemanys dues vegades, i ara han tornat", va declarar Margaret Thatcher després de la reunificació alemanya. El canceller Helmut Kohl, que ahir va qualificar l'ex primera ministra britànica de "dona formidable" amb qui va mantenir una relació "particular", no oblidarà mai l'hostilitat amb què el van rebre els seus col·legues europeus aquell 8 de desembre del 1989, quan els va presentar el seu pla de 10 punts per a la reunificació de les dues Alemanyes. La Dama de Ferro, que havia lluitat activament per l'esfondrament de la Unió Soviètica, estava espantada per la transformació que suposava la caiguda del mur de Berlín. Les notes secretes d'un dels seus assessors, conegudes molt després, revelen com Thatcher temia el retorn dels alemanys "dolents". El món post Guerra Freda s'accelerava i al continent europeu es movien les fronteres i es parlava d'un salt endavant gegantí en la integració comunitària, la creació d'una unió monetària. La cadira de Thatcher es movia, i van ser els euròfils del seu partit els qui la van fer caure.
