07/04/2012

Guy Verhofstadt: "Garantim la disciplina i seguim sense parlar de solidaritat"

3 min
El president del grup liberal, Guy Verhofstadt, va ser la setmana passada a Barcelona, on va rebre el Memorial Trias Fargas.

El líder dels liberals europeus és dels que fa temps que demana més. Més Europa com a única sortida per a una crisi que és econòmica però també política. Guy Verhofstadt s'ha convertit en una de les veus més vehements del Parlament Europeu. El seu grup és la frontissa que decanta les majories a favor de conservadors o socialdemòcrates, i el seu discurs europeista, radical contra el populisme, l'ha enfrontat a més d'un cap de govern de la UE.

Qui hi ha perdut més en aquesta crisi?

Els ciutadans en són les grans víctimes. Ells n'estan pagant la factura perquè nosaltres no vam preveure que calia una unió econòmica, fiscal i política que sustentés la unió monetària. És difícil d'explicar que, amb un deute del 88% per a l'eurozona i una economia tan petita com Grècia en fallida, estiguem en una situació tan greu. Els Estats Units tenen un deute del 100% i un estat tan important com Califòrnia amb problemes seriosos. Si la nostra crisi del deute ha arribat tan lluny és perquè no tenim una autoritat fiscal única, ni un govern econòmic comú, ni eurobons.

¿Com més disciplina, menys solidaritat entre països?

No hauria de ser així. La Unió Monetària és una moneda amb dues cares. Una és la disciplina i l'altra la solidaritat. El problema és que no hi ha una disciplina real a l'eurozona i els primers que se la van saltar van ser França i Alemanya l'any 2003. Tampoc hi ha una solidaritat real perquè no existeix cap sistema per mutualitzar el deute dels països més afectats per la crisi. I ara hem fet un nou pacte fiscal només per garantir la disciplina i continuem sense parlar de solidaritat.

Però sí que hem assistit a un debat sobre els límits de la solidaritat.

Tota la discussió és equivocada. Igual que aquestes negociacions per ampliar la quantitat de diners del fons de rescat. Per mi és un error perquè no és veritat que es creï un tallafoc. Només serveix per equipar el bomber amb més diners perquè actuï d'emergència quan un país tingui problemes. Un tallafoc de veritat ha de protegir i no només utilitzar els diners dels contribuents.

¿O sigui que no és qüestió de diners, sinó de mesures polítiques?

Els pedaços no comporten cap canvi estructural. No estic en contra, per exemple, que el Banc Central Europeu injecti diners, però això rebaixa la pressió sobre els líders polítics, que haurien de prendre mesures més dràstiques.

¿Espanya és avui la principal preocupació de l'eurozona?

És important perquè es tracta de la quarta economia de l'euro. Si Espanya té problemes, tot aquest sistema que hem muntat per equipar el bomber no serà suficient. Per això insisteixo que la solució no és que els contribuents paguin per tot.

¿La democràcia europea és una altra de les perdedores de la crisi?

La gent no té la impressió que totes aquestes mesures es decideixin de manera democràtica ni que hi hagi prou control sobre tot el que s'està fent. Per això és tan important el control que podem fer des del Parlament Europeu. L'única manera d'avançar és anar més enllà en la integració europea real, amb un bon control democràtic i més transparència a escala europea, el mateix que els Estats Units tenen a escala federal.

¿Vostè és l'últim mohicà del federalisme europeu?

Ho era, sí, però ara cada cop veig més gent al meu voltant. A l'Eurocambra hi ha 108 eurodiputats de partits diferents que es declaren federalistes. Ja en tenim prou d'aquesta manera de fer les coses. No creiem en l'euroescepticisme, ni en els nacionalismes, ni en el populisme. L'oportunitat d'aquesta crisi és que ens obliga a triar, i nosaltres volem uns Estats Units d'Europa.

¿Per això ha sigut tan dur demanant sancions contra el govern populista d'Hongria?

La crisi ens ha portat més nacionalisme i populisme a Europa. Ho hem vist a Hongria, als Països Baixos, a França i a Suècia. El govern de Viktor Orbán es pensa que perquè controla dos terços del seu Parlament pot fer el que vulgui. Només hi ha un tipus de democràcia, la que garanteix els drets de les minories i dels individus. Tenir majoria al Parlament no dóna dret a saltar-t'ho. Si ho fas et converteixes en una dictadura amb majoria parlamentària.

stats