Jean-Claude Juncker ha promès una Comissió “molt política” i ahir va ensenyar les urpes de l’animal polític que és per convertir-se en el nou cap de l’executiu de Brussel·les amb el suport del 58% de l’Eurocambra. “No puc imaginar una majoria més clara que la que he aconseguit avui”, deia un Juncker satisfet després de les abraçades efusives dels líders del Parlament.

Quan avui comparegui davant els caps d’estat i de govern de la Unió, que es reuniran a Brussel·les, per reclamar-los que ara els toca a ells comprometre’s amb la futura Comissió i enviar els millors candidats possibles -i especialment les millors dones possibles, que els governs semblen incapaços de trobar-, Juncker ho farà enfortit pel suport d’un Parlament a qui ha promès una “col·laboració privilegiada”.

El candidat del Partit Popular Europeu sabia que es jugava la majoria a l’esquerra i no va dubtar a vendre’s com el “president del diàleg social”. Va prometre una inversió de 300.000 milions d’euros en infraestructures, banda ampla, xarxes energètiques, R+D i en el teixit industrial per reactivar l’economia, i va assegurar que els drets del mercat únic no estaven per damunt dels drets socials. “Si hagués guanyat Martin Schulz no s’hauria atrevit a fer un discurs tan d’esquerres”, ironitzava ahir un eurodiputat socialista.

Juncker, el polític, va intentar esgarrapar vots de tots els colors, amb la complicitat de bona part del Parlament. Per això va dir que Schulz serà el seu “principal interlocutor a la Unió” i va recordar que aquesta és la primera Eurocambra que pot escollir lliurement el futur president de la Comissió. Els eurodiputats n’eren conscients. Debilitar l’elecció de Juncker era com donar ales a les reticències dels caps d’estat i de govern que volen tornar a recuperar la iniciativa en l’elecció del president de la Comissió. “El rellotge no tornarà enrere”, va advertir Juncker després de l’elecció.

La votació secreta, però, el va acabar d’afavorir: 422 vots a favor, 250 en contra i 47 abstencions (només necessitava 376 vots per sortir elegit). Per molt que l’excap de l’Eurogrup reconegués errors en la gestió de la crisi del deute -“Estàvem reparant un avió en ple vol que patia un incendi”, va dir gràficament-, que prometés reformes a fons i advertís que “la crisi no haurà acabat fins que no es recuperi la plena ocupació”, el seu paper en el rescat de les economies del sud d’Europa li va passar novament factura. La majoria d’eurodiputats catalans i espanyols li van votar ahir en contra o es van abstenir. El PSOE en ple es va mantenir fidel a les directrius del seu futur secretari general, Pedro Sánchez, que el dia abans ja va anunciar el no dels 14 eurodiputats socialistes a Juncker, malgrat que els socialdemòcrates europeus li van donar suport. També els eurodiputats d’Esquerra i ICV van votar no. Convergència es va abstenir, i Unió i Ciutadans van donar suport a Juncker.

Oposició britànica

Com en la campanya electoral i en la tossuderia per defensar el seu interès pel càrrec de president de la Comissió, el discurs de Juncker va anar guanyant en contundència a mesura que creixia l’esbroncada britànica. Ni laboristes, ni conservadors -i menys encara els euroescèptics del UKIP- van donar suport ahir a la seva elecció. La guerra bruta de la premsa britànica amb acusacions directes contra Juncker i el seu suposat problema amb l’alcohol són una espina clavada que l’ex primer ministre luxemburguès no pot amagar. Ni el seu humor sorneguer podia dissimular ahir l’enuig amb què contestava les preguntes d’algun tabloide britànic en una roda de premsa més germanòfila que mai. “Permetin que parli amb la llengua dels campions del món”, arrencava Martin Schulz. I després d’ell també ho van fer Juncker i bona part dels periodistes a qui es va donar la paraula.

El futur president de la Comissió assegura que reformarà a fons una Unió que necessita superar la bretxa que la separa dels ciutadans. Però, malgrat que reconeix que Brussel·les només s’ha de dedicar a “les grans decisions” i no pretendre legislar sobre tot, les idees de Juncker topen durament amb les intencions del primer ministre britànic, David Cameron, de repensar de dalt a baix la relació del Regne Unit amb la Unió.

“Què vol que sigui la seva Comissió, l’última d’un malson o la primera d’una nova era?”, li va demanar el líder dels tories a l’Eurocambra. “Vostè no apareixia a cap papereta del 25-M: això és un escàndol”, li retreia l’euròfob Nigel Farage, del UKIP. “De primer ministre d’un paradís fiscal a la Comissió”, reblava la líder del Front Nacional francès, Marine Le Pen. “Jo no crec en l’Europa del rebuig”, els contestava Juncker. “L’euro és per a mi una qüestió de realisme, de sentit comú i de cor”, apuntava cap als britànics.

Delors present, Barroso absent

El bagatge de vint anys de política europea de Juncker va quedar ben clar a l’hora de passar llista als seus referents. Va recordar l’expresident francès, François Mitterrand, per haver dit que “els nacionalismes porten a la guerra”, una de les frases més protestades del seu discurs. Va parlar del treball “inspirador” d’un altre socialista francès, Jacques Delors, expresident de la Comissió -encara avui enyorat i mitificat a Brussel·les-. I finalment va recordar l’excanceller Helmut Kohl pel seu compromís amb la integració europea. Tots tres defensors de l’Europa que els britànics volen reformar o abandonar.

Els deu anys de presidència de José Manuel Durão Barroso no van aparèixer per res. Preguntat després pels periodistes, Juncker va intentar arreglar-ho. “Defensar l’actuació de Barroso també és defensar la feina que jo vaig fer al capdavant de l’Eurogrup”, deia el luxemburguès -precisament el que més va intentar dissimular durant la campanya.

 El líder dels liberals se solidaritza amb Nart

El president del grup liberal, el flamenc Guy Verhofstadt, ha ofert la seva “solidaritat” a l’eurodiputat de Ciutadans, Javier Nart, en la polèmica que l’ha enfrontat al diputat de Convergència, Ramon Tremosa. En una carta signada per Verhofstadt el 8 de juliol, el líder dels liberals afirma que el dossier que Convergència Democràtica va enviar per evitar l’entrada de Ciutadans al grup ALDE “no es correspon amb la veritat”. Verhofstadt escriu, fins i tot, que l’eurodiputat Tremosa hauria “reconegut l’error” d’haver utilitzat el terme terrorisme en el peu d’una foto de Nart que s’inclou en el dossier.

Nart, per la seva banda, va acusar ahir des d’Estrasburg el govern de CiU de no saber “gestionar les relacions internacionals” i de condemnar Catalunya a “la més absoluta de les soledats”. Tot i això, l’eurodiputat de Ciutadans reconeixia que no presentarà cap querella contra Tremosa, tal com havia anunciat en un principi. “Deixo l’afer en punts suspensius”, va dir.

Mentre que Tremosa va preferir ahir no fer declaracions, el vicepresident del partit liberal europeu, Marc Guerrero, assegurava al Twitter que les gestions del grup s’havien centrat “a evitar la querella”, com així ha sigut.

Els catalans van ser més escèptics

A favor

Juncker es va guanyar la majoria de vots de l’Eurocambra però no la majoria de vots dels eurodiputats catalans a Estrasburg. Només els membres del Partit Popular, Santi Fisas, i d’Unió Democràtica, Francesc Gambús, van donar el sí. Així com els dos diputats de Ciutadans, Javier Nart i Juan Carlos Girauta, com volia el líder dels liberals.

Gambús recordava ahir que en la campanya ja va dir que “entre Juncker i Catalunya, Catalunya” per la defensa del dret a decidir del 9-N. Però també va valorar molt positivament el discurs social i en favor dels drets fonamentals que va fer ahir el luxemburguès.

En contra

L’esquerra catalana i valenciana va expressar, en canvi, un no rotund a Juncker. L’eurodiputat d’ERC, Josep Maria Terricabras, recordava el seu compromís de no votar cap candidat “progressista que no acceptés el dret a decidir”. Ernest Urtasun, d’ICV, com els eurodiputats de Podem i Jordi Sebastià de Compromís van votar contra el luxemburguès “perquè representa l’Europa que volem superar”, deia ahir l’eurodiputat d’Iniciativa. Tot i això, el vot secret va facilitar que fins i tot alguns diputats dels Verds acabessin donant el seu sí a Juncker.

Javi López del PSC va votar també no, com tot el PSOE.

Abstenció

Entre les 47 abstencions que va rebre Juncker hi ha la de l’eurodiputat de Convergència Democràtica, Ramon Tremosa, com ja havia avançat el secretari d’organització, Josep Rull. “No creiem que Juncker sigui la persona que lideri la reforma profunda que cal, encarant-se al Consell”, valorava ahir Tremosa.

També dues eurodiputades d’UPyD, Maite Pagazaurtundua i Beatriz Becerra, van optar per l’abstenció, mentre que els altres dos companys de partit votaven a favor del candidat del PPE. Becerra va explicar que tenien llibertat de vot i que no compartien la idea de Juncker de revisar la lliure circulació.