L’independentisme, sense aliats a Brussel·les
Les institucions europees prenen distància amb el conflicte un cop rebaixada la tensió per l’1-O
BarcelonaBrussel·les pren distància. La cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea de dijous i divendres passat va marcar el tancament de files general. Mariano Rajoy tindrà el suport i el silenci europeu, fins i tot sense haver donat les explicacions formals que la cancellera alemanya, Angela Merkel, li va demanar al sopar de dijous a la nit. La tensió interna viscuda a les institucions europees just després de l’1 d’octubre s’ha apaivagat, de moment.
El ventall d’arguments comunitaris contra la independència de Catalunya, a més, s’ha ampliat les últimes hores amb una entrevista del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a la televisió pública portuguesa. Juncker, de visita oficial a Lisboa, assegura que no hi ha “un problema de drets humans” a Catalunya i que els catalans “no estan oprimits per Espanya”. “Tenen dret a ser escoltats, però no tenen dret a ser seguits”, diu Juncker en aquesta conversa enregistrada a principis de setmana, per tornar a argumentar que la UE no té cap paper a jugar en el conflicte. Per al cap de l’executiu comunitari “no es pot comparar amb Eslovènia o l’antiga Iugoslàvia”, i ha acusat el govern català d’estar “fora de la llei”.
Conflicte enquistat
“Cap país de la Unió té incentius clars per donar suport a la independència de Catalunya”, admet una font oficial de la Generalitat. El guió de fa un mes torna a agafar forma. Diversos funcionaris comunitaris apuntaven aleshores a un escenari de conflicte enquistat a Catalunya per als pròxims mesos. Però aquesta tampoc és la millor opció per a una Unió Europea amb dificultats evidents per tancar les crisis que la fracturen per dins. Una UE en què les forces populistes guanyen poder governamental a Àustria i la República Txeca, i en què fins i tot des dels seus propis estats membres es qüestionen valors fonamentals de la Unió.
Però aquesta també és una UE menys alemanya i més macronista. Amb la cancellera Angela Merkel preocupada per la seva futura coalició de govern i menys present en el debat comunitari sobre el futur d’Europa, el president francès, Emmanuel Macron, s’ha convertit en el nou líder -si més no, temporal- de la Unió. Ell és qui ha marcat la línia més dura en el consell de ministres de la UE i qui ha sigut més vehement en les crítiques a l’independentisme.
Vulneració de drets
Europa no vol, ni creu que es pugui permetre, la partició d’un estat membre. La línia de confrontació entre els socis comunitaris no ha sigut, en cap moment, pel suport al Procés sinó per la vulneració de drets comesa a l’hora d’intentar reprimir-lo. Fonts comunitàries admeten que la irrupció de la violència policial als col·legis electorals durant el referèndum de l’1 d’octubre va canviar el to del debat sobre el conflicte català a les institucions europees. La primera reunió del Col·legi de Comissaris l’endemà del referèndum va ser molt tensa -admeten fonts de l’executiu comunitari-, de la mateixa manera que després del debat a l’Eurocambra sobre Catalunya del dia 3 d’octubre un eurodiputat espanyol admetia amb preocupació a un funcionari europeu: “Aquest l’hem pogut salvar, però si en ve un altre no sé què passarà”. També hi ha hagut moments de tensió a les reunions de grup del Partit Popular Europeu, a l’Eurocambra, i l’enuig del govern espanyol amb el primer ministre belga, Charles Michel, per haver condemnat clarament l’ús de la força policial als col·legis electorals.
Però tot plegat no s’ha traduït en un canvi de posició oficial. Les dissensions van multiplicar les crides al diàleg com a única novetat afegida a l’argument ja conegut del respecte a l’estat de dret i el compliment del marc constitucional espanyol, però no hi ha hagut en cap moment voluntat comunitària d’implicar-se en la crisi política a Catalunya.
